El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha assistit al Congrés al debat del Pla Ibarretxe, ha acollit favorablement la intervenció del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja que veu clima per a una "segona transició" cap a la "plurinacionalitat", i ho ha contraposat amb la posició del president del PP, Mariano Rajoy, que ha definit com d'"immobilisme" i de "noció tancada".

En declaracions al Congrés al final de la intervenció del secretari general, Joan Puigcercós, Carod ha indicat que amb el debat d'avui "comença una etapa nova en el sistema democràtic espanyol". "Pot ser aquest un període nou constituent, de tal manera que si la primera transició va portar la democràcia la segona ha de portar la plurinacionalitat", ha dit esperançat el líder dels independentistes catalans.

En aquesta línia, ha celebrat les coincidències expressades entre Zapatero i el lehendakari, Juan José Ibarretxe, en les seves apel·lacions al diàleg i a la "voluntat d'entesa" recollides en els seus respectius discursos. En aquest sentit, ha dit confiar que aquest "diàleg" pugui "donar els seus fruits més positius en el futur".

El president ha elogiat el discurs d'Ibarretxe a l'entendre que ha estat "ferm", "segur", "valent" i, fins i tot, "emotiu". "Tots els demòcrates que compartim el dret dels pobles a decidir lliurement el seu destí ens hi hem sentit representats", ha emfatitzat. També ha tingut lloances per al president del Govern espanyol, del qual, malgrat l'anunciat vot en contra del PSOE al Pla Ibarretxe, ha exalçat la seva "voluntat d'allargar la mà" i de "diàleg".

Per contra, ha carregat contra el discurs de Rajoy que, encara que legítim, l'ha titllat de "profundament immobilista" i "impecable d'un nacionalisme espanyol absolutament tancat i contrari al reconeixement de la realitat plural del que és avui l'Estat". Segons el seu parer, el líder del PP ha arribat a negar "la realitat plural de l'Estat espanyol".

Segons Carod, després de la intervenció del líder del PP molts catalans se senten "encara més allunyats" de la "noció tancada" plantejada pels populars, amb la qual, ha recalcat, tampoc volen "tenir res a veure" molts bascos. Així ho ha traslladat igualment a un diputat del PNV, del qual no ha dit el nom, amb el qual ha coincidit que, després d'escoltar Rajoy, molts catalans i bascos "se sentiran més lluny d'Espanya que del que estaven abans".

Preguntat per l'advertència expressada per Puigcercós de l'aparició d'un possible rebrot d'extrema dreta, Carod ha afirmat que no va per "mal camí" ja que adverteix que amb aquests "procediments de negar evidències i denegar la paraula no es va enlloc".

D'altra banda, ha recalcat que per a ERC el dret d'autodeterminació de Catalunya és una "realitat irrenunciable" i ha al·legat que ERC no serà "contrària" a la seva "pròpia tradició democràtica", assumint així el concepte de "subjecte polític". En aquest context, ha puntualitzat que el concepte de subjecte polític que es debat a Catalunya no és aliè a la tradició democràtica del poble català i té més dècades d'antiguitat que l'actual president, Pasqual Maragall. Així, ha recordat que el 1931, quan la societat catalana va votar el seu estatut d'autonomia, ja hi figurava el dret d'autodeterminació com a subjecte polític.

"Per tant, no serem nosaltres contraris a la nostra pròpia tradició democràtica que, d'altra banda, va ser assumida per tota l'oposició clandestina al franquisme i que avui assumeixen la majoria de diputats i diputades de Catalunya, per la qual cosa el concepte de subjecte polític per al poble català i, per a nosaltres, és una realitat irrenunciable", ha conclòs.