Carod pregunta al president espanyol si l'acord Mas-Zapatero incloïa barrar el pas a Esquerra per tornar al Govern

El candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha aprofitat la visita del president espanyol a la Festa de la Rosa del PSC a Gavà (el Baix Llobregat) per demanar-li “si l'acord Mas-Zapatero incloïa també una interferència des de Madrid per decidir quina configuració havia de tenir el futur govern de Catalunya, per tant, si Esquerra podria o no participar en un futur govern de la Generalitat”. En aquest sentit, ha afegit que “m'agradaria que ens digués si comparteix la tesi de l'expresident Felipe González, segons la qual el que de debò interessa a Espanya i al govern socialista és un acord a Catalunya i al País Basc amb els partits nacionalistes de centredreta, perquè és l'única manera de robar vots a Espanya al Partit Popular, en la mesura que són partits que mai no qüestionen la unitat territorial d'Espanya”.

Carod, que ha assistit a l'actuació castellera de les Festes de la Mercè a Barcelona, ha restat importància a l'enquesta que publica avui La Vanguardia i ha recordat que en les anteriors eleccions els sondeigs també indicaven uns resultats molt per sota dels 23 diputats que Esquerra va obtenir el 2003. El president del partit també s'ha referit a les recents declaracions de José María Aznar sobre les relacions entre l'islam i Occident. Segons ell, les paraules de l'expresident espanyol “són les d'un polític irresponsable, però sobretot les d'una persona indocumentada, entre altres coses perquè en l'època de la presència dels musulmans a la península Espanya no existia”. Per a Carod, “el senyor Aznar té una concepció tancada, franquista i, encara més, falangista del que és Espanya”.

Comunicat d'ETA
El president d'Esquerra també ha sortit al pas de l'últim comunicat d'ETA publicat avui als diaris Gara i Berria. Carod assegura que “ara ja no és el moment de les paraules, dels comunicats o dels discursos, sinó que ha de començar ja el moment dels fets”. En concret, ha reclamat “a l'entorn d'ETA i al mateix govern espanyol gestos de distensió que haurien de consistir en cessar qualsevol acció de kale borroka, però també en l'acostament de presos al País Basc. També cal que l'executiu espanyol apliqui mesures perquè aquells presos que estan terminals puguin sortir de la presó i els que tinguin la condicional no continuïn retinguts”. En definitiva, ha conclòs, “ara és l'hora que ningú no faci gestos precipitats o equivocats, és l'hora de l'alta política perquè ens hi estem jugant la solució del conflicte armat. Ni ETA ni el govern espanyol no es poden permetre el més mínim error”.