Carod presenta el projecte de Constitució de l'Estat Lliure de Catalunya, el projecte d'Estatut Nacional d'ERC

El secretari general d'ERC i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat públicament aquest migdia a la Sala conjunta del Parlament el text íntegre i articulat del projecte d'Estatut Nacional d’ERC, que pren el nom de Constitució de l'Estat Lliure de Catalunya. Aquest projecte, que ha tingut com a coordinadors a Raimon Escudé i Joan Ridao, serà la proposta de canvi estatutari que ERC defensarà a la ponència parlamentària que es reunirà el proper dimarts.

El secretari general d'ERC ha afirmat que "nosaltres no amaguem quin horitzó plantegem, perquè tenim molt clar que volem un estat sobirà", i per això, "entenem la creació d'un estat lliure associat com un pas intermedi entre la situació autonòmica actual, derivada de la transició, i el sistema polític que sorgeixi després d'exercir-se el dret a l'autodeterminació". A més, ha assenyalat que "volem obrir totes les portes a la participació perquè aquesta Constitució arribi a les Corts Espanyoles amb el màxim suport social possible". Per això es demanarà als Ajuntaments que el ratifiquin amb acords expressos.

Un dels aspectes més destacats del text és un llistat de drets generals, socials i nacionals, ja que ERC concedeix una gran importància a la consecució d'un espai social català, promogut per la Generalitat i l'administració local conjuntament amb els agents econòmics, i un estat català del benestar. "Catalunya necessita més per viure millor. Volem que hi hagi un orgull de pertinença a Catalunya a partir de la qualitat de vida, la bona prestació de serveis públics al país", ha assenyalat el secretari general d'ERC

La Constució de l'Estat Lliure de Catalunya planteja que la Generalitat disposi de les competències per desenvolupar una política pròpia en matèria d'immigració, introdueix el dret a la convocatòria de referèndums, i planteja la necessitat de tenir presència directa a la UE i en organismes internacionals, com ara la Unesco.

A l'article 1 del projecte es defineix Catalunya com una nació, però al mateix temps, s'anuncia que "Catalunya és un estat democràtic" que té la capacitat de decidir lliurement el seu futur a través de la voluntat de pertinença a la UE. També es precisa, pel que fa a la delimitació territorial, que les comarques "del País Valencià i de les Illes Balears tenen el dret a formar part de l'Estat Lliure Associat de Catalunya",.

ERC també planteja que la llengua catalana, a més a més de ser la "pròpia" de Catalunya, sigui també l'única "oficial" al costat de l'aranès al territori de la Vall d'Aran, si bé la Generalitat assumiria el compromís de "garantir el coneixement del castellà i el dret a usar-lo oficialment".

Sobre l'organització institucional interna, ERC propugna la instauració d'un sistema presidencialista amb l'elecció directa del president de la Generalitat per un mandat de 5 anys, renovable per una sola vegada, i el nomenament d'un cap de govern, elegit pel Parlament i responsable davant aquest, per un període de 5 anys, també renovable per una sola vegada. Els membres de l'executiu català ja no serien consellers sinó ministres, perquè segons Carod, "en tots els governs del món es denominen així". Es reconeix per a la Generalitat l'administració única i el comandament policial únic i es considera que el TSJC ha de ser la màxima instància judicial.

En relació amb el sistema de finançament de la Generalitat, ERC preconitza un concert econòmic, i planteja l'establiment d'un fons de cooperació que no hauria d'excedir el 2,5 % del PIB en un període de 10 anys.