El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit avui la sessió de treball del Pla d’Acció Exterior de Catalunya organitzat pel Patronat Catalunya Món, durant la qual ha destacat la vocació d’internacionalització de Catalunya a través de la política exterior basada en tres eixos “l’econòmic, el cultural i el politicoinstitucional”. En base al marc legal vigent, Carod-Rovira ha assegurat que “la Generalitat és també Estat i sense intenció de suplir allò que ja fa l’Estat, el Govern no deixarà de fer tot allò que estigui previst en els 20 articles de l’Estatut que detallen les competències en acció exterior de la Generalitat”. El vicepresident ha agraït la presència de Miquel Roca i Junyent, a qui s’ha referit “com un d’aquells polítics que prestigien un país com el nostre”.

Miquel Roca i Junyent, advocat i un dels pares de la Constitució espanyola del 78, ha avalat la política d’acció exterior de la Generalitat de Catalunya afirmant que “l’Acció Exterior de Catalunya no hauria de tenir cap mena de límit”, després de comentar que “si l’únic article no recorregut és el que parla de la cooperació internacional i del foment de la pau; els altres han de ser vàlids igualment en tant que la Generalitat és una personalitat jurídica i la seva obligació de projecció al món és una responsabilitat”. Roca ha conclòs la seva intervenció sobre L’estat autonòmic i l’acció exterior als 30 anys de la Constitució animant el Govern a perseverar en “l’imprescindible repte i voluntat de fer possible l’acció exterior de la Generalitat”.

Les sessions de treball, organitzades pel Patronat Catalunya Món, han començat aquest matí al Palau Centelles de Barcelona, seu del Consell Consultiu de la Generalitat, i han comptat amb diverses ponències i experts, com la del Dr. Antonio Remiro Brotons sobre L’acció exterior de l’Estat i l’acció exterior de les comunitats autònomes; la del Dr. Enoch Albertí i Rovira i la Dra. Mercè Corretja sobre El marc constitucional i estatutari de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya; la de la Dra. Susanna Beltrán sobre La cooperació regional i transfronterera: el cas de Catalunya, o la del Dr. Xavier Pons sobre La participació d’entitats subestatals en Organitzacions Internacionals.