El candidat a la Presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha apostat avui per crear un Consell Judicial de Catalunya com a òrgan propi de govern del poder judicial, instaurar la figura del fiscal general de Catalunya i fer del Tribunal Superior de Justícia l'última instància judicial catalana a tots els àmbits. Carod, que ha presentat les propostes de govern en l’àmbit de la justícia, ha lamentat el paper de "comparsa" de la Generalitat en aquesta matèria, convertint-se així en una "administració de l'administració de Justícia".

Entre les propostes també es preveu substituir els cossos estatals de funcionaris de justícia "limitant" la mobilitat geogràfica i obligant al coneixement "de la llengua i del dret propis". A més, s'han d'establir "des de Catalunya" les condicions d'accés a les professions jurídiques. Pel que fa a la llengua, Carod ha reivindicat el dret del ciutadà a ser atès en català com a factor de "democratització" judicial. "La justícia és injusta amb el català", ha assenyalat i ha plantejat la necessitat de crear un programa informàtic de traducció català-castellà i de correcció ortogràfica d'ús públic i accessible des de la web de la Generalitat.

Acompanyat pel seu germà Apel·les, advocat i president de la comissió sectorial de justícia, el candidat ha apostat per un nou pla d'informàtica de l'administració judicial per a la "democratització" i el control extern en aquest àmbit. ERC vol que el ciutadà consulti a internet la situació processal d'una causa que li concerneixi; interconnectar els òrgans judicials amb jutges, advocats i procuradors; crear un portal de la justícia catalana amb informació i banc de dades de sentències; i potenciar la declaració per videoconferència.

Carod també ha al·ludit a completar "amb rapidesa" el Codi Civil català "com a competència plena". I ha promès desenvolupar "plenament" el Dret català; en una bona part, desenvolupant de manera sistemàtica el "gairebé inexistent" Dret Processal català, fet que "força els operadors jurídics a interpretar les lleis processals estatals". En aquest sentit, ha proposat "legislar normes processals per a les situacions de crisis de les parelles de fet".

Pel que fa a les unions de parella, també ha plantejat modificar la Llei d'Unions Estables de Parella, amb el "ple reconeixement de drets i obligacions a gais i lesbianes estenent el tracte igualitari amb els matrimonis, incloent el dret d'adopció conjunta de les parelles".

El candidat ha abordat la violència de gènere per subratllar, entre altres coses, la necessitat de "demanar i promoure" jutjats especialitzats en aquests casos, "o, si no n'hi ha, instruments per concentrar les denúncies d'una mateixa víctima o nucli de convivència al jutjat que va iniciar la primera actuació". A més, ERC vol que es prioritzin aquestes víctimes al nomenar advocat d'ofici, "optimitzant el torn d'ofici especialitzat".


Carod també ha proposat potenciar els mitjans extrajudicials de resolució de conflictes, com la mediació, instrument que ha considerat "desconegut" pels ciutadans i que ha apostat per estendre a altres àmbits: per gestionar conflictes en pimes i empreses familiars, comunitats de propietaris, i "com a instrument de comunicació entre ciutadà i administracions a través del síndic de Greuges". A més, no ha descartat crear una Llei Catalana de Mediació, sobre el model argentí i "amb un veritable suport institucional".

El secretari general s'ha referit també a aplicar una política penitenciària "sociabilitzada". Entre les propostes del partit destaca la necessitat de "despenalitzar conductes i plantejar seriosament la recuperació del sistema de redempcions" a partir d'un determinat tram de compliment de la condemna; i substituir la presó per dies de multa, arrestos de cap de setmana o arrestos domiciliaris amb control telemàtic, treballar per a la comunitat o reparar el dany ocasionat. De fet, Carod-Rovira ha lamentat que hi hagi presons "obsoletes i massificades", a més d'una "falta de seguiment" de l'intern una vegada excarcerat i d'una "alarmant falta de personal penitenciari".

Per la població estrangera, ha plantejat una reinserció especial "que comporti coneixements de llengua, cultura, costums i habilitats socials, i si cal mitjançant extradicions, tenint en compte els nous tipus de delinqüència". D'altra banda, ha proposat fer un Estatut de la Funció Pública penitenciària i reestructurar els Serveis Centrals.