El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reclamat avui “l’anul·lació definitiva” del judici al president Lluís Companys, durant l’acte d’homenatge que ha presidit al Palau de la Generalitat amb motiu del 68è aniversari de la seva deportació i posterior afusellament. Carod ha agraït la presència a l’acte dels cònsols generals de França i Alemanya, Pascal Brice i Christine Gläser, respectivament, com a mostra de la “rehabilitació pública que Companys es mereix”. I en aquest sentit ha manifestat que ara “hi falta la veu definitiva, oficial i concloent de l’Espanya democràtica”, de la qual “l’única restitució que esperem és l’anul·lació definitiva del procés que el va condemnar a mort”.
En la seva intervenció a l'acte d'aquesta tarda, promogut per la Comissió de la Dignitat, Carod ha recalcat la necessària rehabilitació pública de la figura de Lluís Companys, l’únic president europeu escollit democràticament afusellat pels feixistes i que “mai no va tenir el reconeixement internacional de què es van beneficiar altres víctimes”. Justament, en aquest procés de restauració i dignificació de la figura de Companys, el vicepresident ha situat l’acte d’aquesta tarda amb la presència dels cònsols de França i Alemanya. “Avui més que mai ens sentim a prop d’aquests països i de la seva gent. Ha parlat França i ha parlat Alemanya, la millor França i la millor Alemanya. I també Catalunya no ha deixat de fer-ho mai”, ha manifestat. Ara però, després de l’acte de desgreuge d’aquesta tarda, “hi falta la veu definitiva, oficial i concloent de l’Espanya democràtica”. I “l’únic homenatge, l’únic discurs, l’única restitució que n’esperem, l’única que Companys es mereix i la nostra dignitat com a poble també, és. ras i curt. l’anul·lació definitiva del procés que el va condemnar a mort. Sens més dilacions”, ha sentenciat.
Carod ha destacat la valentia de Lluís Companys i ha recordat les tortures i humiliacions a les quals va ser sotmès. El vicepresident ha destacat que va ser afusellat pel règim franquista “com a president de Catalunya perquè era una manera simbòlica de matar també una nació”. És per això, ha dit, que “el nom de Companys va anar convertint-se en símbol col·lectiu d’un país silenciat i d’una llengua perseguida”.
França i Alemanya
En l’acte d’aquesta tarda han intervingut el portaveu de la comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, i els dos cònsols. El cònsol general de França, Pascal Brice, ha definit l’acte com un “homenatge a la resistència i el coratge”, mentre que la cònsol general d’Alemanya, Christine Gläser, ha volgut destacar la defensa de valors com la “humantiat” i la “solidaritat” que va fer el president Companys.
Advocat i polític, Lluís Companys (1882-1940) es va exiliar a França el 23 de gener de 1939. El 13 d’agost, tot i tenir reconeguda la condició de refugiat polític, la policia alemanya el va detenir al seu domicili de La Bretanya. El 27 d’agost va ser deportat a la frontera espanyola, a Irun. Dos dies més tard va ingressar a la presó a Madrid, on va ser torturat i interrogat. El 15 d’octubre de 1940 va ser afusellat a Barcelona, al castell de Monjuïc, després de ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim.