El secretari general i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reclamat avui la creació en l'àmbit de la Unió Europea "de l'Estatut de regió associada, aplicable a nacions sense Estat" com Catalunya, per a la qual ha proposat també l'obertura d'"una delegació oficial davant la UE" que s'ubicaria a Brussel·les. En una conferència al Patronat Català Pro Europa de Brussel·les, Carod ha repassat algunes de les propostes per a les pròximes eleccions catalanes, destacant la voluntat d'obtenir la representació directa de Catalunya a la UE, el reconeixement del català com a idioma oficial a Europa i la conversió d'aquesta comunitat en una única circumscripció electoral.

Carod ha recordat també la seva pretensió d'impulsar, si arriba al Govern català, la creació d'una Conselleria de Relacions Internacionals i d'obrir noves delegacions del COPCA a l'estranger, promovent així mateix la declaració de Barcelona com a "capital mundial de la pau". El presidenciable ha advocat així mateix per reforçar els llaços lingüístics, culturals i mediàtics de Catalunya amb "l'àmbit dels Països Catalans", potenciant l'ús de l'idioma català i la seva projecció exterior.

ERC reclama, en aquest sentit, l'aprovació d'una nova llei de política lingüística que incrementi l'ús social del català i garanteixi la seva presència en tots "els productes i serveis que es comercialitzen o presten a Catalunya". El coneixement de l'idioma consta també entre els drets que ERC postula per als immigrants que arribin a Catalunya, matèria en què Carod ha reclamat més competències per que la Generalitat pugui controlar els fluxos i el procés d'acolliment dels recent arribats.

Els drets d'aquest col·lectiu són així mateix recollits a la Carta de Drets i Deures per a la ciutadania catalana que propugna ERC, i en què destaca l'obligació de "respectar els valors culturals de Catalunya" i "els valors de la família en cadascuna de les seves formes". En aquest sentit, Carod ha apostat per "impulsar un canvi cap a actituds socials positives respecte l'homosexualitat i la transsexualitat", reivindicant per aquests col·lectius "la igualtat legislativa en drets i deures, evitant la seva discriminació en diversos àmbits de la vida".