El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reclamat avui “una participació decisiva” de la Generalitat en la gestió de l’aeroport del Prat. I és que, segons ha dit, “qualsevol retard per part de l’Estat en el traspàs de l’aeroport de Reus o en la participació decisiva de la Generalitat en la gestió del Prat és un nou retard en la sortida catalana a la crisi”. El vicepresident del Govern ha lamentat en aquest sentit “la reiterada negativa” del govern espanyol a que la Generalitat tingui capacitat de decisió “sobre aquells temes que ens pertoquen”, com la xarxa aeroportuària o la de rodalies. Ho ha dit a Tarragona davant del miler d’empresaris que han assistit a la novena Nit Empresarial de la CEPTA (la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona), a la qual també ha assistit el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté.
Durant la seva intervenció en la cloenda de la Nit Empresarial de la CEPTA, Carod ha lamentat l’actitud del govern espanyol i la seva “reiterada negativa de poder decidir des d’aquí sobre aquells temes que ens pertoquen, ja sigui gestió aeroportuària o la xarxa de rodalies”. Així mateix, ha criticat la “manca de sensibilitat que des de Madrid es mostra per determinats projectes que són vitals per a Catalunya”, com és el cas la xarxa ferroviària de mercaderies d’ample europeu (“una assignatura pendent”) o el corredor ferroviari del Mediterrani. Carod ha instat a “superar” aquests “dèficits” per afrontar amb garanties el present i el futur i ha deixat clar que en tot cas no han de limitar l’actuació del Govern. “Malgrat l’estret marge de què disposem, no podem dimitir de les nostres responsabilitats en la nostra resposta a la crisi, ja que altrament convertirem la nostra dependència en irreversible i en aquest cas la responsabilitat només serà nostra”, ha sentenciat.
En aquest sentit, ha destacat l’esforç “innegable” del Govern per afrontar la situació econòmica actual. “Des del primer moment el Govern ha pres cartes en la resolució de la crisi, no ens n'hem desentès, l’esforç és innegable”, ha explicat, i ha recordat el paquet de mesures anticrisi que ha adoptat l’executiu per valor de 7.750 milions d’euros, l’equivalent al 3 per cent del PIB català. També ha remarcat la implicació “al màxim en decisions que considerem estratègiques per al país”, algunes en col·laboració amb el sector privat, com és la participació de la Generalitat en la compra d’Spanair o la injecció de diner públic que s’ha fet a Nissan, Seat o Ficosa. “Actuacions clares de recolzament al teixit productiu”, ha manifestat.
Per afrontar el context actual el vicepresident del Govern ha instat a fer un exercici de realisme, reconeixent d’una banda les dificultats que travessa el país, però també els seus “actius”. “Catalunya disposa d’una sòlida economia productiva que s’ha forjat durant dècades. I és per aquesta economia productiva, per l’economia real, la que genera riquesa, la que crea llocs de treball, la que facilita la cohesió social, per la que tots hem de treballar”, ha manifestat, i ha insistit en la necessitat de seguir treballant per fer efectiva “la sortida catalana a la crisi”. “Partint de la nostra especificitat industrial, geogràfica i també cultural, cal identificar les nostres potencialitats i prendre decisions per anar bastint el que han de ser els pilars de la nova economia catalana”, basada en sectors com la logística, la biomedicina o el turisme de qualitat entre molts altres, ha destacat.
El vicepresident del Govern ha subratllat el paper que juguen les comarques de Tarragona amb infraestructures com el Port de Tarragona, que ha apostat per convertir en una de les principals portes d’entrada del Mediterrani, o les plataformes logístiques projectades a la zona, que permetran “impulsar el que pot esdevenir una de les principals plataformes logístiques de l’Estat”. També ha apostat per potenciar un turisme de qualitat com un dels pilars de l’economia tarragonina i ha destacat la rellevància que el futur Parc Científic i Tecnològic de Tarragona tindrà per al teixit productiu de la zona. “La transferència de tecnologia entre el món acadèmic i l’empresarial pot millorar enormement el potencial d’un sector consolidat i potent” com el químic.
“Consensos imprescindibles” en educació
Per afrontar el present i el futur el vicepresident del Govern ha situat l’educació com un dels reptes prioritaris de la societat catalana i on “els consensos són imprescindibles”, ja que “sense pilars sòlids no es pot construir res durador”. “Cal més formació i més adaptada a les necessitats de les empreses” perquè no acabi repercutint en la seva productivitat i sobre això ha recordat que dues terceres parts (el 64%) del gairebé mig milió d’aturats que hi ha a Catalunya tenen un nivell d’estudis d’educació general. Davant d’això, ha instat a recuperar el marc negociador de la LEC i a “seguir aplicant amb fermesa” el II Pla de Formació Professional, que es començarà a implementar el curs vinent, i que, segons ha dit, “transformarà la formació dels nostres joves”.
Justament, el vicepresident del Govern ha subratllat “la rellevància” de la novena Nit Empresarial de la CEPTA, tenint en compte que s’ha centrat en la importància de la formació i la innovació com a motors de desenvolupament i de la construcció d’una economia més productiva. Carod ha celebrat que la patronal hagi recuperat l’acte, després d’un any de no fer-se, perquè “en aquests moments d’incertesa tot missatge de confiança als empresaris és benvingut”.