El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reconegut i agraït a les diverses institucions religioses presents a Catalunya “la tasca a favor de la convivència, de la cohesió social, de la construcció nacional, de l’enfortiment de la llengua i la cultura catalanes”. Josep-Lluís Carod-Rovira ha inaugurat aquesta tarda l’exposició “Religió, llengua, cultura a Catalunya”, que fa palesa que “la construcció nacional del nostre país –a través de la seva llengua i la seva cultura– és deutora de les tradicions religioses que al llarg de la història han modulat i nomenat elements de la vida social i el paisatge catalans”. En aquest sentit, el vicepresident ha expressat la voluntat que “la llengua continuï sent una aliada més de la llibertat d’expressions i de creences que democràticament hem sabut triar a Catalunya”.

El vicepresident del Govern ha remarcat que en diversos episodis crítics de la nostra història “l’aposta de les diverses comunitats religioses, i en el nostre cas lògicament i particularment la catòlica, per la utilització del català com a llengua de culte, ha significat la possibilitat que avui gaudim d’una llengua amb molts anys d’existència i llarga vida per davant”. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira ha insistit en l’aportació “absolutament inqüestionable” que en moments com la dictadura franquista va fer l’Església Catòlica. I és que “sense una aposta ferma i decisiva” com la que va tenir, per exemple l’abadia de Montserrat, probablement no haurien tingut mai lloc, per exemple, les edicions de textos clàssics de la literatura catalana.

Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat que les tradicions religioses històricament més destacades a Catalunya –judaisme, islam i cristianisme– “s’ha expressat en formes familiars, han fet seu el llenguatge dels seus fidels, la llengua catalana s’ha nodrit de nous vocables provinents dels diversos cultes”. Per això, el vicepresident del Govern ha ressaltat que “volem que la llengua continuï sent una aliada més de la llibertat d’expressions i de creences que democràticament hem sabut triar a Catalunya”. “Volem també que la llengua catalana sigui accessible i útil perquè pugui dir el que vulgui, expressar les creences, totes, que li sembli en aquesta llengua i amb respecte per les altres”. En aquesta línia, Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat que “el respecte a la diversitat és el més important dels nostres valors”.

En la mateixa línia s’ha expressat la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, que ha explicat que l'exposició és un reconeixement a les aportacions de les institucions religioses a la llengua i a la cultura catalanes i ha encoratjat les religions que s’han fet més visibles recentment a “seguir el camí que ja han iniciat d’arrelar-se amb la llengua pròpia de Catalunya”.


Exposició “Religió, llengua, cultura a Catalunya”

El vicepresident ha definit l’exposició com una mostra “absolutament innovadora”.”No tinc constància que s’hagi fet a cap altre lloc”, ha afegit. L’exposició obrirà les portes demà al Palau Robert i estarà oberta al públic fins el 31 de gener de 2010. La mostra, que recull les aportacions de les religions a la cultura i la llengua catalanes, es presenta en cinc àmbits, i aplega objectes, obres d’art, textos, plafons informatius i audiovisuals que posen de manifest la interrelació que s’ha produït des de l’època romana fins a l’actualitat entre religió, llengua i cultura.

El primer i el segon àmbits serveixen d’introducció i s’hi presenta el fet religiós a Catalunya: formació del calendari, cronologia de la presència del català en el catolicisme, cronologia de la implantació a Catalunya de les diverses tradicions religioses. També hi ha exposats diversos mapes: un de toponímic, amb els 131 municipis que tenen noms de sants i santes, i uns altres que mostren la distribució dels centres de culte de totes les confessions. En el tercer àmbit, s’hi destaquen els llibres sagrats (Bíblia i Alcorà), una visió global sobre els llibres rituals i teològics de les antigues i noves religions de Catalunya editats en català, els catecismes, com a instrument d’ensenyament de les religions, i un dels primers llibres en català, les Homilies de Tortosa.

El quart espai reflecteix la influència de la religió sobre la cultura popular (representació de la Passió, dels Pastorets, de la Patum, de la Processó de Verges i el Pessebre). També s’hi recull la música religiosa, els cançoners religiosos populars i una selecció de revistes en català publicades per institucions religioses, tant en temps de la persecució de la llengua en època de la dictadura franquista com d’altres d’actuals. Finalment, el cinquè àmbit tanca l’exposició amb la presentació d’aspectes molt arrelats de la religiositat popular (ex-vots i goigs).