El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit avui que "en el cicle electoral que va començar amb les darreres eleccions municipals, ERC va anar guanyant terreny i ni en els moments més difícils n'ha perdut, al revés. En cinc campanyes electorals celebrades en un any i mig, ERC ha anat guanyant terreny i ha consolidat un espai de 600.000 persones".

El president s'ha mostrat content per la campanya que ha fet ERC pel referèndum sobre el Tractat constitucional de la Unió Europea ja que "cap altre força política ha fet una inversió en esforços materials i personals", amb la celebració de més de 400 actes.

Aquest compromís amb el territori considera que ha donat resultats i ha indicat que "quan acabin les presses, algú podrà analitzar a qui és atribuïble el 28% del No" i el centenar de municipis catalans on ha guanyat el vot contrari al Tractat. També ha volgut reconèixer el paper positiu que han jugat algunes entitats de la societat civil reclamant el No "en una opció valenta".

Pel president, "aquí s'ha produit una inflexió en el panorama electoral, no sols un trencament generacional. Hi ha hagut un gest valent dels electors i electores que han volgut manifestar la pèrdua de la por respecte al vot dels partits tradicionals". I ha afegit que "el No no ha estat contra Europa sinó per una Europa millor. Per això té més valor. Va contra el pensament majoritari i el pensament únic de CiU, PSC i PP".

Així mateix, considera que "existeix un nucli consolidat de 600.000 persones que han fet una desconnexió dels partits tradicionals" votant que No, i també ha demanat una reflexió per les 125.000 persones que han votat en blanc a Catalunya.

El president també ha advertit que "ens hauria de preocupar a tots l'alt nivell d'abstenció. Quan hi ha més gent que no va a votar que gent que hi va no és bo. Cap demòcrata es pot sentir satisfet amb l'alt percentatge d'abstenció".

Carod ha volgut també llegir els resultats del referèndum una mica més enllà. Per això ha indicat que "ningú ha qüestionat la legitimitat democràtica d'aquestes eleccions, no ho hem fet nosaltres, malgrat poca gent ha anat a les urnes". Per aquest motiu es pregunta "si en un hipotètic referèndum d'autodeterminació es donessin també aquests resultats –60% d'abstenció, 40% de participació i victòria del Sí–, si aquells que avui fan bandera de la legitimitat inqüestionable d'aquest referendum pensarien el mateix".