El secretari general, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reiterat avui que no va pactar que ETA deixés de matar a Catalunya "i menys la perversió absoluta que deixés de matar a Catalunya, però que matés a Espanya", i ha assegurat que seguirà sent el "número 1" d'ERC en els pròxims 4 anys en ser ratificat ahir com a candidat a la Generalitat.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Carod ha assegurat que "jo no he pactat res amb ETA; vaig dir en el seu moment que ETA va posar sobre la taula un document que jo em vaig negar a firmar perquè aquest document donava suport a totes les formes de lluita i els demòcrates només en tenim una, que és la pacífica i democràtica", motiu pel qual no tem "en absolut" que cap possible gravació de la trobada el desmenteixi en el futur.

Carod considera que "el dret a la vida no té fronteres" i ha reconegut com "un error total i absolut" haver escrit un article el 1991 en què demanava als etarres que abans de matar miressin el mapa per veure si eren a Catalunya o Espanya, pel que "mai tornaria a escriure una frase així".

"De vegades la ironia o el sarcasme poden fallar i evidentment aquí em va fallar", ha dit Carod, qui ha puntualitzat que va escriure l'article "fa ja 13 anys, en un moment de ràbia en què no entenia què havia fet el poble de Catalunya contra el País Basc i per què venien aquí a matar quan som un poble pacífic i que no tenim res contra ningú".

El candidat al Congrés, que ha tornat a defensar les iniciatives de parlar amb els terroristes perquè deixin de matar, com a Còrsega o Irlanda del Nord, ha dit que se sent una "víctima política del terrorisme" i s'ha queixat que "de vegades donem més credibilitat a un parell d'encaputxats que a tota la trajectòria d'un partit democràtic, però això és una de les formes clàssiques de la manipulació".

El líder d'ERC ha explicat que va veure el vídeo del comunicat d'ETA "uns instants, però em vaig negar a veure'l més perquè em semblava excessiu i sobredimensionat" i que li "va fer mal als ulls" veure la bandera independentista sobre una taula "ja que sincerament estava molt mal posada" i "no semblava l'estelada, sinó la bandera espanyola".

Amb la seva renúncia a tornar a ser conseller en cap del govern tripartit, Carod entén que la crisi està "resolta" i hi haurà, "quan el president de la Generalitat ho consideri adequat, un nou conseller en cap que òbviament no seré jo, i a partir d'aquí jo sóc un militant d'un partit i estic a les ordres d'aquest partit".

Tot i això, Carod ha dit que "evidentment el numero 1 d'ERC continuaré sent jo" un cop es faci el Congrés de juliol, després que ahir la comissió permanent el ratifiqués com a candidat a la presidència de la Generalitat i "l'habitual en l'estructura d'ERC és que qui sigui el candidat sigui el secretari general", encara que, ha precisat, "ja veurem si això es manté amb aquesta nomenclatura o estructura".

En aquest sentit, ha dit que "jo tinc molts llocs on servir la causa de Catalunya i la llibertat, des d'on sigui i m'ho digui el meu partit" el que, ha indicat, "faig des de ple franquisme, el que em va comportar la presó, mentre que altres eren ministres de Franco o falangistes i ara ens volen donar lliçons de llibertat i democràcia".

Carod creu que el PP no ha "paït" les "derrotes" electorals al País Basc i a Catalunya, "i a mi m'han agafat com un cap de turc per anar contra el meu partit, contra un govern d'esquerres a Catalunya i contra el PSOE a Espanya, això és la síntesi de tot".