El vicepresident ha participat aquesta tarda en la sessió de treball “Les lliçons del passat: els resultats de la cooperació territorial europea”, claus per a la política de cohesió, al costat de la directora general de Política Regional de la Comissió Europea, Veronica Gaffey; l'exresponsable de la cartera, Elisabeth Helander; el responsable del Ministeri francès de Desenvolupament Regional, Claude Marcori; la cancellera federal austríaca Roland Arbter, i la ministra de Desenvolupament Regional del govern de Polònia, Elzbieta Biezkowska. En la seva intervenció ha defensat el paper dels governs subestatals en el disseny i implementació de les polítiques de la Unió Europea, perquè, segons ha destacat, "Europa no té sentit ni és cap realitat si només és l'Europa dels estats". "Una Europa flexible adaptada a la realitat és l'Europa de la diversitat, no només la dels estats", ha sentenciat davant del més de mig miler d'assistents a la conferència de cooperació territorial. En aquest sentit ha reconegut que "Catalunya voldria més espai" i per tant, ha dit, "mentre no tinguem l'espai que crec que ens correspon, el de la plenitud, hem de participar en tots els organismes per fer presents la nostra realitat, les nostres inquietuds", ha manifestat.


Catalunya i la cooperació territorial

Carod-Rovira ha situat com a "prioritària" la cooperació de Catalunya amb els territoris fronterers, com són França i Andorra, a través d'organismes com la Comunitat de Treball dels Pirineus (amb tots els territoris a banda i banda del massís pirinenc), l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (Migdia-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló, Balears, Aragó i Catalunya) i l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer, que agrupa les institucions de la demarcació de Girona i la Catalunya del Nord.

De fet, entre 2007 i 2013 la Unió Europea finança un total de 36 projectes amb participació catalana a través del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra. En concret, a través dels Fons Feder aportarà 60 milions d'euros dels 96,5 en què estan valorats. Entre aquests projectes destaca especialment el futur Hospital Transfronterer de la Cerdanya, "el millor exemple de la cooperació transfronterera". De fet, ha estat escollit entre milers de projectes europeus com un dels 5 exemples de bones pràctiques que es presenten a Brussel·les durant la commemoració dels 20 anys de la cooperació territorial europeu. L'hospital ha de donar servei a prop de 30.000 ciutadans d'aquesta zona transfronterera.

Catalunya té una àmplia experiència en cooperació territorial i des de fa més de dues dècades participa en diverses xarxes europees, en alguns casos al costat de Valònia. Actualment Catalunya presideix els 4 Motors per Europa, una associació creada el 1988 que agrupa Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia i Rhône-Alpes i els territoris de Flandes i Gal·les com a associats amb l'objectiu de donar suport a la internacionalització de les regions membres i participar activament en la creació d'una Europa de proximitat. A banda dels 4 Motors, Catalunya és un dels membres constituents, al costat de Valònia i Flandes, de la Conferència de regions europees amb poder legislatiu (REGLEG). També forma part de l'Assemblea de les Regions d'Europa (ARE), constituïda el 1985 a Valònia. La Conferència dels Presidents de les Assemblees Regionals Legislatives Europees (CALRE) és una altra de les xarxes en què Catalunya és present al costat de Valònia, tot i que també forma part d'altres agrupacions com la Plataforma Europea de Regions Periurbanes (PURPLE) o la xarxa NRG4SD.