Aquest matí s'ha iniciat el darrer tràmit de debat i aprovació de l'Estatut al Senat. El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reivindicat en la seva intervenció -en llengua catalana— l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, de forma unànime, el passat 30 de setembre.

Carod ha sintetitzat els escenaris històrics en què s'havia produït l'Estatut vigent (el de 1979) i el text que es debat aquests dies, i ha donat la raó als arguments del PSC, CIU i ICV: "Tenen raó els companys del Parlament de Catalunya quan diuen que aquest Estatut és millor que el de 1979, i també saben que Esquerra ha contribuït a aquesta afirmació. Però no podem oblidar en quines circumstàncies històriques vivíem llavors i de quines partim ara".

Carod ha exposat que després de trenta anys de democràcia, "actualitzar l'Estatut és llei de vida, és fonamental per a la modernització i per poder adaptar-nos a condicions que llavors no existien com la Unió Europea, la immigració, les noves tecnologies, la protecció del medi ambient. I també perquè la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya no van votar aquell text perquè o eren massa joves o ni tan sols havien nascut". El president d'Esquerra ha afegit que aquesta realitat social és la màxima expressió del sentit democràtic.

El discurs del president d'Esquerra, en aquest sentit, ha repassat els principals eixos de les ambicions nacionals que, segons Carod, recollia el text del 30 de setembre i que, malauradament, no queden reflectits en l'actual text: la integració de la immigració extracomunitària, que a casa nostra representen el deu per cent de la població; assegurar la cohesió social, el benestar i la igualtat d'oportunitats; nodrir el territori d'unes bones infraestructures; vetllar per la internacionalització de l'economia i la cultura catalanes; i garantir un futur tranquil per a la llengua catalana.

Carod ha ironitzat també sobre les amenaces de l'aprovació de l'Estatut i el perill de la unitat d'Espanya. "El que sí que pot passar amb l'Estatut que s'acabi aprovant és que passi justament el que no volen i perilli la unitat territorial per no donar-nos cabuda a l'Estat. La fatiga de l'evidència és gaudir d'un aeroport de províncies que no pot volar a tot el món, com sí que ho fan Frankfurt i Milà; o constatar com a Catalunya hi ha més pobres que ciutadans en algunes comunitats autònomes".

El president d'Esquerra ha conclòs la seva intervenció reptant la cambra territorial a "fer possible la integració territorial que tant defensen".