Carod reivindica 'el triomf de les llibertats i de la democràcia' a l’antiga seu de la Generalitat a l’exili

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit aquesta tarda, juntament amb la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo, l’acte de descoberta de la placa commemorativa de l’antiga seu del Govern de la Generalitat a l’exili a París, on ha destacat que el gest d’avui “és un homenatge a tots els catalans exiliats i simbolitza “el triomf de les llibertats i de la democràcia”. A l’acte també han assistit la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell i el delegat del Govern de la Generalitat a França, Apel·les Carod.

Després del descobriment de la placa commemorativa en la façana de l'edifici que fou la seu del govern català durant el període 1948-1954, el vicepresident del Govern, ha exposat que aquest fet és un homenatge a tots els catalans que no van tenir més remei que marxar a l’exili, “com a mostra del seu triomf i del triomf de les llibertats i de la democràcia”. I és que, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha definit l’acte d’aquesta tarda com un gest “de justícia democràtica que demostra que tots els esforços dels homes i les dones que van anar a l’exili durant el franquisme han donat fruits positius, perquè el franquisme ha passat i Catalunya ha recuperat les seves institucions democràtiques”. D’aquesta manera, el vicepresident del Govern ha manifestat que si bé durant el franquisme “França va rebre l’esperança de Catalunya, representada pel seu govern a l’exili, i avui, amb aquesta descoberta evidenciem que mantenim viva la mateixa esperança”.

El vicepresident del Govern ha destacat també que el descobriment de la placa és un acte amb una forta riquesa de símbols, i “els símbols són importants pels pobles que han estat privats per la força de la seva identitat cultural i lingüística”. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira ha exposat que sortosament, “les coses han canviat”, “Catalunya ha recuperat el seu autogovern i la llengua catalana ja és oficial”.

Per acabar, Josep-Lluís Carod-Rovira ha citat a Lluís Companys, recordant que “Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa perquè els enemics de Catalunya són els enemics de la llibertat”.


La Generalitat a l’exili


La Generalitat de Catalunya té el seu origen modern en l'any 1931. En aquells moments se sortia d'una dictadura militar encapçalada pel general Primo de Rivera i va ser gràcies a la pressió democràtica i popular que, en les eleccions d'aquell any, van triomfar arreu de l'Estat espanyol les candidatures republicanes i progressistes. Això va possibilitar el derrocament de la monarquia d'Alfons XIII i la proclamació d'un règim republicà, la Segona República Espanyola. En aquest nou context, els catalans van veure satisfeta una demanda d'autogovern que ja feia molts anys que era reivindicada. Així va sorgir la Generalitat de Catalunya, veritable govern autònom amb unes atribucions polítiques de primer ordre i elegit per sufragi universal. Un govern compost per un President (el primer fou Francesc Macià i, a la seva mort, el va substituir Lluís Companys), un govern executiu i un Parlament. Quan va esclatar la Guerra Civil es van abolir les lleis que sustentaven el govern català i el president de la Generalitat d'aleshores, Lluís Companys, va ser segrestat del seu exili a la República francesa i conduït a Barcelona, on va ser afusellat després d'un judici sense cap mena de garantia legal. El va substituir Josep Irla, que va haver de fer grans esforços per mantenir la Generalitat clandestinament en territori francès. Va ser aleshores quan la República francesa, amb un gran sentit de la solidaritat democràtica, va acollir els refugiats republicans. I va ser a França on la Generalitat va establir la seva seu fins al final de la dictadura franquista.


Exposició d’Agustí Centelles a París


D’altra banda, París acull aquests dies una importantíssima exposició de fotografies inèdites d’Agustí Centelles. L’exposició que acull el Jeu de Paume presenta un centenar de fotografies, la majoria d’elles inèdites a França, realitzades durant la guerra civil i els nou mesos del seu internament al camp de concentració de Bram (França). A banda del material fotogràfic, també es presenta una col·lecció de documents (revistes, cartes i quaderns de notes, entre d’altres). L’exposició compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull (IRL) i es podrà veure del 9 de juny al 13 de setembre.