El secretari general i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reivindicat avui la necessitat que Catalunya "trobi nous referents nacionals", a més dels tradicionals com la llengua i la cultura catalanes. Carod ha pronunciat aquest migdia una conferència a l'Aula del País dins del cicle que organitza aquest diari amb tots els candidats sota el títol de "La Catalunya que jo desitjo".

El candidat ha afirmat que Catalunya ha canviat molt els últims anys i que els valors que abans es consideraven inherents i bàsics forçosament han de canviar i adaptar-se als temps actuals. "La nova nació catalana necessita nous referents nacionals, que difícilment poden ser els mateixos que els de fa 20 o 30 anys", ha dit.

"No és suficient amb que Catalunya tingui una llengua i una cultura pròpies, hem de procurar que el nostre país sigui també un referent de benestar social i progrés socioeconòmic, i això, per descomptat, no s'aconsegueix invertint en sanitat i en educació per sota de la mitjana de totes les comunitats de l'Estat, com passa ara amb l'actual govern de la Generalitat".

Segons Carod, la nova Catalunya ha de superar "el sistema de poder dual" que ha tingut durant els últims decennis, basat en el repartiment del control de les institucions entre CiU (a la Generalitat) i el PSC (als principals ajuntaments i altres entitats locals). I ha precisat que "aquesta dualitat ha aixecat un mur molt perillós que separava el que és català i nacionalista, per un costat, i el que és d'esquerres i progressista per l'altre, el que obligava en molts casos a optar per un dels bàndols, en una falsa dicotomia".

L'èxit i la irrupció creixent d'ERC, ha explicat Carod, té molt a veure amb la necessitat de superar la Catalunya dual de CiU i del PSC, i de defensar "una Catalunya nacionalment progressista" que deixi enrere el model que ha protagonitzat la vida dels ciutadans en els últims decennis. El candidat ha dit que "ERC no comparteix ni el model de catalanitat folklòrica, provinciana, rural, covarda i tancada en si mateixa que caracteritza CiU, i que impedeix tota possibilitat d'integració de la gent que arriba de fora, ni tampoc l'absència d'una visió nacionalment catalana de les institucions governades per PSC o ICV, pels qui només compta la Barcelona cosmopolita i urbana".

La dualitat, ha assenyalat, ha causat greus perjudicis en qüestions com algunes infraestructures, però a més a més, ha donat lloc a fenòmens com la divisió entre els qui han apostat per "una cultureta" i els que ho fan per "una culturilla". Els primers, ha precisat, els de "la cultureta", tenen com referents els valors tradicionals: "els pastorets, la sardana, el Barça, i la barretina", mentre que els segons, els de "la culturilla", "han imposat com normal haver de pagar l'impost revolucionari d'anar a la processó de la Fira d'Abril o la Laica de l'Hospitalet, i menyspreen tot el que els soni a catalanitat".

Així mateix, ha apuntat que "nosaltres creiem que això s'ha d'acabar, volem un país progressista, plural i culturalment integrador, i no ens agrada la Catalunya dirigida per determinades famílies barcelonines de classe alta i amb nissaga de diversos segles". I ha explicat que "el nostre projecte no és ètnic sinó democràtic, i entenem que l'accés a la nació catalana ha de ser un acte de lliure voluntat, perquè som conscients que al nostre país hi ha gent amb diverses pertinences nacionals, i volem que ser català sigui tot el que tenim en comú".