El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit aquest migdia l’acte de celebració del vintè aniversari del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) durant el qual ha destacat “l’aposta ferma” de l’executiu per aquesta “entitat de proximitat en el terreny” que és “tot un referent”. Carod ha reiterat que el Govern català entén la política lingüística també “com a política social”, com una “aposta pel benestar social, que evita fractures i col·labora en la cohesió social”. En aquest sentit, el vicepresident del Govern s’ha felicitat pel segon informe del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries perquè “una vegada més un informe internacional de prestigi relacionat amb la Defensa dels Drets Humans a Europa avala la política lingüística de la Generalitat com s’ha fet sempre al llarg de més de dues dècades, també el nostre model nacional de plena immersió lingüística”.
Carod ha insistit que “estem especialment satisfets que el Comitè d’Experts feliciti el Govern de Catalunya per la seva política de normalització de la llengua en caràcter general, i en especial per la iniciativa de signar un Acord de Cooperació d’Intercanvi d’Experiències amb el Govern de Galícia i del País Basc”. Durant l’acte de commemoració del vintè aniversari del CPNL, Carod ha reiterat que “estem compromesos amb el benestar del poble català, també per garantir que no hi hagi més fractures socials i, específicament, amb el Consorci com a instrument perquè la llengua no sigui un factor de segregació afegit; al contrari, perquè la llengua catalana estigui a l’abast de tothom que la necessiti i la demandi”. Precisament, el vicepresident ha destacat que “l’entitat ha sabut assumir els canvis que representava el pas d’una societat que necessitava amb urgència la rehabilitació social i política d’una llengua prohibida a la realitat d’ara, al panorama multilingüe i el gran nombre d’adults amb necessitats d’aprendre el català com a segona llengua”.
El vicepresident del Govern ha aplaudit la tasca del CPNL i els projectes “molt potents” que de forma “discreta i continuada” impulsen els centres de normalització i que ha servit perquè “avui tinguem una llengua de més qualitat, uns parlants amb més coneixement i més confiança per expressar-se en català”. En aquest sentit, Carod ha subratllat l’aposta “ferma” del Govern per reforçar l’acció del Consorci, que ha contribuït a fer créixer més del 95% els alumnes des del 2003/2004 fins el 2007/2008; i es preveu que continuï augmentant aquest curs, aconseguint més d’un milió d’inscripcions al llarg dels seus vint anys d’existència.
Carod ha detallat que “estem aprofitant totes les oportunitats que té la nostra llengua per tenir una presència normalitzada”, però ha reconegut que encara falta “camí per recórrer”, i ha subratllat que “hem de fer fora el pessimisme lingüístic” alhora que “actualitzar la foto dels catalanoparlants”. També ha puntualitzat que “el CPNL coneix molt bé aquesta realitat”, ja que més del 80% dels alumnes del Consorci van néixer a l’estranger, però encara falta “que transcendeixi a la societat”. Carod ha posat en relleu que “la voluntat dels aprenents i parlants caracteritza el català” ja que “els que parlem català ho fem perquè volem” i en aquest sentit ha afegit que “l’amabilitat, la tenacitat i la intel·ligència continuen essent necessàries per fer arribar el català allà on cal, sense imposicions de cap mena però també amb claredat”.
Per la seva banda, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha apuntat que el repte és que “el Consorci del futur tingui l’estructura adequada a un volum, un bagatge i unes necessitats que cada dia es multipliquen”.
El Consorci per la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona.