Josep-Lluís Carod-Rovira ha conclòs amb aquesta sentència la defensa al vot particular d’Esquerra contra el preàmbul de l’Estatut, que clou avui la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats. El president d’Esquerra ha tancat així un discurs clar i contundent contra l’Espanya uniforme i tancada en si mateixa que “només té un sol model d’Estat, tancat, amb una llengua, una cultura, un aeroport. Espanya no vol ser plurinacional, no ho són ni la dreta ni tampoc l’esquerra”.

Carod ha explicat per què Esquerra votarà no al text de l’Estatut: “no pel vuitanta-cinc per cent que compartim i hem nodrit en bona part, sinó pel quinze per cent restant del qual discrepem i que en suposa el gruix substancial, de l’Estatut, els aspectes més fonamentals”.

El president d’Esquerra ha realitzat una exposició sobre les quatre vegades que Catalunya ha proposat un nou model de convivència amb Espanya, en absència de violència, i que no “s’accepta íntegrament”. Carod ha explicat que la reforma de l’Estatut pretenia crear un instrument útil per resoldre els problemes de la ciutadania i de la societat catalana, el reconeixement jurídic de la nació catalana, i la porta per obrir un procés d’articulació plurinacional a l’Estat. La descripció de l’escenari formulat pel president d’Esquerra ha ressaltat l’absència de violència, la reforma en el marc legal vigent, la participació en ponència de tots els partits catalans, i l’acord parlamentari del noranta per cent. “Si en aquesta conjuntura envejable la plurinacionalitat legal no és possible, és que deu ser impossible. La realitat, però, és tossuda i va per davant de les lleis. Ahir mateix, a Catalunya, el president de la Generalitat firmava el Pacte Nacional d’Educació”.

Carod ha insistit una vegada més en la feina a mig fer que queda amb aquest Estatut, que no farà possible resoldre els problemes del milió i mig de catalans i catalanes amb rendes inferiors a la mitjana espanyola; les 700.000 persones immigrants que representen el deu per cent de la població catalana; el divuit per cent de les famílies que són pobres a Catalunya; la Catalunya rural i de muntanya, o els dèficits d’ajudes als catalans i catalanes pel fet de fer-ho. A més, Carod ha retret l’onada d’anticatalanisme, les acusacions d’insolidaritat constants, alhora que ha reivindicat l’esforç fiscal dels catalans que “genera una fatiga transversal”.

Josep-Lluís Carod-Rovira ha acabat el seu discurs assegurant que "des d’Esquerra treballarem amb optimisme, il·lusió i tenacitat per una Catalunya millor, una nació integradora i en constant construcció on hi capiguem tots".