El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha tancat avui el seu viatge institucional a Cuba amb una reunió amb el vicepresident del Consell de Ministres de Cuba, José Ramón Fernández, i amb el president de l’Assemblea Nacional del Poder Popular, Ricardo Alarcón de Quesada, a qui ha traslladat “la importància de la presència catalana a Cuba en l’àmbit econòmic, polític i cultural al llarg de la història”. A la reunió també ha assistit la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell.
Durant la reunió amb el vicepresident del Consell de Ministres, José Ramón Fernández, i amb el president de l’Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba, Ricardo Alarcón de Quesada, s’han constatat els forts vincles que han unit històricament Catalunya i Cuba en l’àmbit econòmic, polític i cultural. I és que la presència catalana a l’illa va començar a ser important a la darreria del segle XVIII i s’ha allargat fins al dia d’avui. Durant aquests segles negociants, intel·lectuals, artistes, músics, actors, polítics, religiosos, van triar Cuba per desenvolupar la seva activitat, i aquest flux ha tingut una important incidència social i econòmica en ambdues nacions.
D’altra banda, la titular d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, juntament amb els directius del Casal català a l’Havana, ha fet avui una ofrena floral a la tomba de Josep Miró i Argenter. El general Miró, d’origen català, va ser el cap major de l’exèrcit d’alliberament cubà en la Guerra de la Independència.
D’aquesta manera, el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, tanca avui el seu viatge oficial de caràcter cultural a Cuba en la seva condició de copresident de l'Institut Ramon Llull, on ha presidit els actes del programa La petjada catalana al Carib. Durant la inauguració, Josep-Lluís Carod-Rovira ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. El vicepresident del Govern ha recordat els lligams històrics i culturals i la “forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”.
El vicepresident del Govern va visitar diumenge Matanzas, ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú, per la procedència de molts dels artífexs de la població, com Josep Tomàs Ventosa, qui en van ser l’alcalde, on es va reunir amb representants del govern de la província i les del municipi. Les autoritats locals i el Casal Català Giner i Guiteras projecten a Cuba la creació d'un Centre Permanent de la Memòria Catalana, el primer d'aquestes característiques d’arreu del món. S'ubicarà a l'ermita de Montserrat, que des del segle XIX és la ubicació tradicional de les populars festes de "La Colla", de clar origen català.
Cuba és el país del món on la petjada catalana és més notable, tant pel que fa a la història com a la cultura, i s’hi troben amb facilitat vestigis i herències d'aquesta influència. Aquí es va fundar l’any 1840 la més antiga de les entitats catalanes fora de Catalunya i, el 1928, Francesc Macià hi va presidir un importantíssim esdeveniment polític de caràcter catalanista.
A l’illa de Cuba hi resideixen actualment prop de 800 catalans, hi ha 6 casals catalans i la Universitat de l'Havana compta amb un lectorat de català. Les relacions no són però només culturals i històriques, sinó que també tenen un marcat caràcter econòmic. De fet, Catalunya exporta a l’illa per valor de gairebé 200 milions d'euros (maquinària, plàstics i automòbils), mentre que les importacions se situen en els 4,3 milions d'euros (alcohol i tabac). La Generalitat hi ajuda al desenvolupament agrícola, la fabricació de cadires de rodes per a discapacitats i la rehabilitació de sostres d'edificis, després dels danys causats pels huracans Gustav i Ike. Molts dels prop de 800 catalans establerts des de fa dècades a l'illa reben també suport de caràcter social per part del Govern de la Generalitat.