Ahir no vaig dir res. No em tocava a mi parlar. Però avui, sí.

Els que em coneixeu sabeu que els insults racistes ja no em fan mal. N'he rebuts molts durant anys i encara en rebo moltíssims, també a les xarxes. Ahir, excepcionalment, va passar a les portes del Parlament. Els insults venien del grup que es va manifestar en suport a la presidenta Borràs. Fos qui fos, era racisme i lluito - som molts els que lluitem- contra el racisme. Per això crec que avui necessito fer una denúncia en veu alta.

Treballo per ser útil a la gent. Ho feia abans d'arribar a la vida política i ho faig ara al costat de molts companys i companyes diputats. Represento des de fa 4 anys els meus veïns i veïnes i és un orgull recórrer el país per conèixer i ajudar projectes i entitats -desenes de persones- que posen tots els esforços a favor d'una societat més inclusiva, lliure, i igualitària. D'ells, n'aprenc per sumar més. I per ser lleial a aquest principi de servei públic, trenco el silenci de les darreres hores. I ho faig perquè el silenci, en el fons, legitima els discursos d'odi.


Cap atac racista pot tenir cabuda ni justificació. Res ho justifica, tampoc la discrepància ideològica, que és el cas d'aquest dijous al Parlament. Només faltaria. De fet, segurament, la línia vermella la vull més clara amb qui comparteixo objectiu polític. La República Catalana que anhelo, el projecte independentista que represento com tants d'altres, no accepta el racisme. És intolerable i vagi per endavant el meu rebuig frontal a qui embruti el moviment independentista i debiliti la societat amb mantres racistes inadmissibles.


No és per mi. És per nosaltres. Perquè qui obre i blanqueja aquestes escletxes facilita el camí als que no volen reparar-ho. Són escletxes irreversibles, en molts casos, que contribueixen a fixar el marc que l'extrema dreta tant vol imposar amb falsedats i criminalitzacions: ells i nosaltres. I això és el que hem d'evitar. No els regalem l'opció de dividir-nos per aquí. Lluitem plegats per continuar construint el nosaltres que com a societat catalana som! Si no ho fem, ja sabeu qui ho farà.


Per això faig una crida des d'aquí a tothom qui tingui responsabilitats polítiques i un paper social clau en el dia a dia de la gent, per alçar murs contra el racisme. El racisme no és una anècdota. És estructural, encara. Queda moltíssima feina per fer. Els missatges que he rebut, públics i privats, les darreres hores ajuden. M'ajuden a mi. I gràcies. Però ens toca ajudar la resta, ajudar els fills dels que ho patim ara. I l'única manera és aturar el racisme i construir una societat lliure d'odi.



Najat Driouech Ben Moussa

29 de juliol de 2022