Reflexió enviada pel president d'Esquerra Republicana des de la presó i escrita l'endemà de l'alliberament del seu company de cel·la Carles Mundó
Ahir vaig acomiadar el Carles Mundó, company de captiveri des que ens van empresonar. Un home d'una formidable formació, amb el cap ben endreçat, compromès amb el país i amb valors com la no violència, la justícia social i la llibertat per bandera. Feliç pel seu alliberament, li vaig dir adéu amb una sentida abraçada que de ben segur traslladarà a tots vosaltres. I també, certament, corprès perquè el Tribunal Suprem va decidir que jo no podria acompanyar-lo i retrobar la meva família, els amics, i també implicar-me a fons en la campanya electoral.
La profunda sensació d'injustícia és el primer que se'm va fer avinent. També la voluntat de causar dolor innecessàriament. No tant a mi sinó sobretot al meu entorn més proper.
Passar d'albirar una retrobada amb aquells als qui avui enyoro més que mai, a quedar-me reclòs en una presó a l'extraradi de Madrid és complex de gestionar emocionalment. Penso molt en els meus fills, com enyoro abraçar-los.
Ara sí tinc una cel·la per mi sol. I, en canvi, sol no m'hi sento. Em sento acompanyat de centenars de milers d'ànimes. Per tots vosaltres, per cada carta, per cada visita, per cada paraula amable i per cada expressió de dignitat i coratge.
Seguiu, no defalliu mai, lluiteu, amb un somriure, amb optimisme contagiós, només la voluntat de tots vosaltres farà que un dia pugui sortir de la presó en companyia dels Jordis i del Quim.
Recordeu que ens amenaçaven, a tothora, que mai votaríem. Doncs vam votar amb una lliçó democràtica que passarà a la història. A les urnes ja vam guanyar i vam guanyar tant que l'Estat encara no ho ha digerit i avui actua amb ràbiaOriol Junqueras President d'Esquerra Republicana
I el 21 de desembre tothom a votar, com vau fer l'1 d'Octubre, a votar. Recordeu que ens amenaçaven, a tothora, que mai votaríem. Doncs vam votar amb una lliçó democràtica que passarà a la història. A les urnes ja vam guanyar i vam guanyar tant que l'Estat encara no ho ha digerit i avui actua amb ràbia i estricte sentit venjatiu, aliè a tota expressió de justícia.
Estimeu-vos, ajudeu-vos i voteu el 21. Cada vot serà un clam per la llibertat, per deixar enrere barrots i repressió, per seguir endavant, per guanyar. Volem guanyar i ens cal guanyar perquè el demà que volem ha de ser en pau, justícia i prosperitat.