La consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Marta Cid, ha advertit avui que la Constitució de la UE "no garanteix la plena abolició de la pena de mort", ja que deixa oberta la possibilitat d'aplicar-la en temps de guerra o de "perill imminent" de conflicte bèl·lic.

Cid, que ha celebrat aquest migdia en un míting electoral d'ERPV a favor del No a la Casa de Cultura de Vinaròs (Castelló) davant unes 70 persones, ha assenyalat que al referèndum del dia 20 "hi poden haver sorpreses", respecte al resultat que auguren les enquestes.

"Estic convençuda que n'hi haurà", ha precisat, perquè "quant més es coneix el text del Tractat més gent diu que no pot donar-li suport".

Segons la consellera d'Educació, al contrari del que sostenen els partidaris del Sí, "resulta que el Tractat no reconeix drets fonamentals que, en molts casos, estaven garantits en constitucions estatals com la de l'Estat Espanyol, cosa que representa un retrocés i no un avanç democràtic".

Aquest és el cas, ha explicat, de l'abolició de la pena de mort, "que no és completa, sinó que deixa oberta la possibilitat d'aplicar-la 'en temps de guerra' o de 'perill imminent' de conflicte bèl·lic".

Aquesta "ambigüitat" ha dit Marta Cid, dóna peu a posteriors interpretacions diverses dels Estats, i la prova d'això "és que inicialment la Constitució Espanyola s'expressava en termes similars" fins que va ser modificada precisament perquè internacionalment Espanya fos reconegut com un estat en què havia quedat abolida definitivament la pena de mort.

"¿Quin tipus d'Europa estem construint?, s'ha preguntat la mateixa consellera, "¿a què estem donant carta blanca amb aquesta Constitució?".

Cid també ha criticat que al text constitucional "s'incrementa la despesa militar i la fa obligatòria", a l'afirmar textualment que "els estats membres es comprometen a millorar les seves capacitats militars".

"¿En una Europa els ciutadans de la qual s'han manifestat massivament a favor de la pau, podem acceptar que al text constitucional existeixi aquest tipus de compromisos militaristes?", s'ha preguntat també la consellera d'Ensenyament.

En un altre moment de la seva intervenció, Marta Cid ha assenyalat que drets com el de disposar d'un habitatge, el d'atenció sanitària pública i gratuïta o el del treball "no queden prou reconeguts al text constitucional".

A més a més, "els pobles europeus senzillament no existeixen al text" gràcies "a la intervenció d'Aznar perquè fos retirada la seva menció al text".

Respecte a les "regions europees", ha recordat que el Comitè de les Regions es contempla "com un mer òrgan consultiu sense cap tipus de poder decisori" el que el converteix en "un gerro de la Unió", a més a més de ser "un calaix de sastre en què hi ha des de departaments francesos sense cap voluntat d'autogovern fins a Parlaments de nacions sense Estat".

Per a Marta Cid, el més preocupant, és que amb el text constitucional "la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern Balear no podran fer res quan la Comissió Europea envaeixi les seves competències" perquè ni tan sols pot recórrer al Tribunal de la UE.