El camí cap a la república catalana, la justícia social, la transformació econòmica, la batalla contra el canvi climàtic i la lluita feminista seran les banderes d’Esquerra Republicana

Amb la cinquena onada de la pandèmia de la Covid-19 a la baixa, i recuperant mica en mica espais i dinàmiques de la vida quotidiana, el curs polític 2021-2022 arrenca enmig d’una multitud de reptes que Esquerra Republicana afrontarà amb el compromís i l’entrega d’un projecte col·lectiu al servei del país. Lluites que venen de lluny, i d’altres que han esdevingut imprescindibles en l’actual context, s’entrellacen en una tardor que ha de consolidar la governança republicana de l’Executiu de Pere Aragonès.

El camí cap a la republicana catalana, de la mà del treball incansable per la justícia social, la transformació econòmica, la batalla contra el canvi climàtic i la lluita feminista, seran les banderes d’Esquerra Republicana.

Autodeterminació i amnistia

“Comencem el que és la negociació més difícil de la història de Catalunya de les darreres dècades. Precisament perquè hi anem amb la màxima ambició”. Són paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que avisa que “cap independentista, cap demòcrata, hauria de tenir cap recança davant de l’oportunitat d’anar davant de l’Estat a defensar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia”. El proper 13 de setembre es reprendrà la mesa de negociació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, que reconeix l’existència d’un conflicte polític i les conclusions de la qual hauran de ser votades pel poble de Catalunya, i Aragonès es compromet a abocar-hi “totes les energies”.

La proposta que durà la delegació catalana a la taula està clara: amnistia per acabar amb la repressió i exercir el dret a l’autodeterminació per decidir de forma democràtica el futur polític de Catalunya. La portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, destaca que es tracta de les demandes “del 80% de la societat catalana”. En aquest sentit, el Govern treballa per bastir un gran pacte nacional per l’amnistia i l’autodeterminació que aglutini el màxim d’agents socials, econòmics, culturals, institucionals i territorials del país.

“Estem davant d’un repte extraordinari, importantíssim, que és el repte de com som capaços de construir la republicana catalana, de com fer la independència de Catalunya per posar-la al servei de la gent”, subratlla el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que assegura que això només serà possible “si tenim també el reconeixement de la comunitat internacional”. “I la comunitat internacional ens diu que l’àmbit en el qual està disposada a acompanyar-nos és en l’àmbit de lluita contra la repressió i de la negociació política. Com que el reconeixement de la comunitat internacional ens és imprescindible per aconseguir la independència, no podem renunciar mai a la bandera de la negociació”, conclou.

La pandèmia agreuja les desigualtats

En aquest camí cap a la República catalana, Esquerra Republicana vol ser una eina útil al servei del país i de la seva ciutadania. Per això, ha assumit el lideratge en la gestió del mentrestant. La pandèmia ha agreujat les situacions de desigualtat econòmica, precarietat laboral, pobresa energètica i crisi de l’habitatge. A tall d’exemple, l’Observatori Català de la Joventut constatava al març d’aquest any que el 68% dels joves que abans de la pandèmia ja tenien dificultats econòmiques han vist com la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. El combat contra les desigualtats esdevé doncs imprescindible i no admet ajornaments.

Així ho constatava el president Aragonès en el seu debat d’investidura: "Presento la meva candidatura per impulsar una sortida a la crisi que no deixi ningú enrere. La nova Generalitat republicana ha de ser la principal eina de construcció de comunitat, de progrés i recerca del bé comú”.

Estem davant d’un repte extraordinari: com fer la independència de Catalunya per posar-la al servei de la gent

Oriol Junqueras President d'Esquerra Republicana

Precisament per no deixar ningú enrere, el Govern de Pere Aragonès ha tancat un acord amb els agents socials per mobilitzar més de 1.000 milions d’euros en ajudes per als afectats per la pandèmia: 993 milions per a empreses i autònoms i 60 milions per a treballadors i treballadores afectats per ERTOs, uns ajuts que se sumen a les ajudes directes ofertes per la Generalitat durant tota la pandèmia.

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va presidir al juny la taula pel dret a l’habitatge, encarregada d’elaborar un protocol per frenar els desnonaments. Evitar l'exclusió social i protegir persones en situació de risc van ser les dues prioritats fixades per l’executiu.

Aquests són alguns dels exemples de la feina realitzada fins ara i de l’horitzó de progrés que guiarà el proper curs polític. Precisament una eina imprescindible per a que el país avanci en justícia social, en una sortida equitativa de la crisi i en l’impuls d’una agenda transformadora seran els propers pressupostos de la Generalitat, que s’hauran de debatre a finals d’aquest any i que seran els primers de la nova Generalitat republicana.

Una oportunitat per la transformació econòmica

Amb la represa del curs polític s’han de començar a mobilitzar els fons europeus Next Generation que han de pal·liar les conseqüències de la crisi global del coronavirus. “Cal transformar el sistema econòmic i productiu impulsant els sectors estratègics de futur per millorar la vida al conjunt de la ciutadania”, es referia a l’abril el llavors vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda Pere Aragonès al repte de l’arribada dels fons, “una oportunitat única per construir un futur més just, més pròsper, més verd, més feminista i plenament lliure”.

Uns diners que, apuntava Aragonès, no es poden destinar a despesa corrent sinó que s’han d’invertir en la modernització dels serveis públics i en la transformació del model productiu, “fent-lo molt més resilient, més adaptat als grans reptes que la pandèmia ha accelerat, com són la desigualtat creixent en la societat, la digitalització, la robotització, els canvis en la manera de produir, comercialitzar i distribuir, i també, la transició climàtica”.

En la línia marcada per la Comissió Europea, els projectes presentats pel Govern de la Generalitat per optar als fons Next Generation, quantificats en 41.000 milions d’euros, abasten l’àmbit de les tecnologies netes i renovables, la millora de l’eficiència energètica dels edificis, la digitalització dels serveis públics, o l’ampliació de les capacitats industrials en matèria de dades i processadors d’última generació, així com competències digitals i educació i formació professional.

Les urgències del canvi climàtic

Augment de les temperatures mitjanes, fenòmens meteorològics extrems i pujada preocupant del nivell del mar. Tot, causat per l’activitat humana, que ha escalfat el planeta fins al punt de provocar un canvi climàtic que, de no aturar-se a temps, comportarà conseqüències devastadores a mig termini. Aquesta és la principal conclusió del darrer informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), fet públic a principis d’aquest mes i que ha provocat el clam unànime d’organitzacions i grups mediambientals per exigir als governs i líders mundials actuar amb rapidesa per no arribar a un punt de no retorn.

La lluita contra el canvi climàtic és doncs una de les prioritats per a Esquerra Republicana, que ha impulsat la creació de la nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que encapçala Teresa Jordà. Desplegar la Llei del Canvi Climàtic, tancar el Pacte Nacional per la Transició Energètica, impulsar el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre o aprovar la Llei de Biodiversitat i el Patrimoni Natural són alguns dels objectius del nou Departament.

Jordà, compromesa amb el medi ambient i la sostenibilitat, liderarà la necessària revolució verda que posarà a l’ordre del dia l’acció directa contra la crisi climàtica. “És imprescindible que des de ja, sumem esforços per tal frenar el canvi climàtic”, afirma la consellera, “i això només es pot fer des de la co-governança republicana”, assegura.

La lluita feminista, imprescindible

L’altra conselleria de recent creació a la nova Generalitat republicana és la de Feminismes i Igualtat, liderada per la consellera Tània Verge. La lluita feminista, per la igualtat i la no discriminació ha esdevingut el principal motor de canvi social dels darrers anys arreu del món, i cap política pública en pot quedar al marge. Per això, la nova conselleria impulsada pels republicans tindrà la capacitat d’incidir de forma transversal en la política del Govern.

Les polítiques d’igualtat de gènere i per l’eradicació de les violències masclistes i tot allò relacionat amb la política de cures, la igualtat de tracte, de les polítiques LGTBI i de les de no-discriminació per raó de capacitat, edat, orientació sexual o gènere, origen o color de pell; així com les polítiques d’acollida i de ciutadania seran els grans àmbits d’actuació de la conselleria, que dialogarà de forma permanent amb el moviment feminista.

Una de les primeres actuacions del curs, en coordinació amb el Departament d’Interior que encapçala el conseller Joan Ignasi Elena, serà la posada en marxa aquest setembre de l’Oficina d’igualtat de tracte i no discriminació, prevista a la Llei 19/2020, així com el desplegament del règim sancionador aplicable en cas de comportaments discriminatoris, amb sancions específiques per LGTBI-fòbia.

Ho posa en valor la vicesecretària general de Dones d’Esquerra Republicana, Raquel Sans: “Amb la consellera Verge i amb la companya Jenn Díaz al Parlament encarem de manera compartida el reptes d’una legislatura que ha de tenyir de lila totes les polítiques públiques del Govern. Perquè tenim molta feina a fer, perquè hem de combatre la violència masclista, perquè hem de combatre totes les desigualtats des d’una mirada interseccional”.