T’has preguntat mai en què consisteix una sessió de control, què és una resolució o com s’aprova una llei? T’ho expliquem a grans trets.

Quantes vegades has vist a la televisió l’hemicicle del Parlament de Catalunya, ple de diputats asseguts en escons de vellut vermell, escoltant el discurs d’un polític al faristol? Si t’has preguntat mai com funcionen aquestes sessions plenàries, quins debats i votacions s’hi fan, no et perdis aquest recull de curiositats.

• Què és el Ple? És una reunió dels 135 diputats i diputades al Saló de Sessions, l’hemicicle, on discuteixen i debaten qüestions d’interès per a la ciutadania de Catalunya. El president o presidenta del Parlament és qui convoca el Ple, que s’acostuma a celebrar cada 15 dies i dura diversos dies, normalment dos o tres. Els diputats i diputades s’asseuen als escons agrupats per grups parlamentaris.
• Quins tipus de votació hi ha? Entre els procediments de votació al Parlament hi ha la votació ordinària, que es fa electrònicament prement un botó; la votació per assentiment, quan ningú té cap objecció; la votació pública per crida, quan es prenen decisions solemnes o rellevants, i es diu en veu alta “sí”, “no” o “abstenció”; i la votació secreta, que es pot fer dipositant paperetes en una urna o pel sistema electrònic, quan s’estan escollint persones, o bé amb boles, quan es qualifica la conducta de persones (la bola blanca vol dir que s’aprova i la negra, que es rebutja).
• Com s’investeix el president o presidenta de la Generalitat?: A l’inici d’una legislatura, correspon al Ple votar la investidura del candidat a la presidència de la Generalitat, el qual és proposat pel president del Parlament després d’haver-se reunit amb els líders de totes les formacions representades a la cambra i veure qui té més suports. Durant el debat d’investidura, el candidat presenta el seu programa de govern, i per ser investit es requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en primera votació o bé de la majoria simple en segona votació. Més endavant, els membres del Parlament podran presentar mocions de censura contra el president i el Govern; mentre que el president pot presentar qüestions de confiança. La darrera investidura va ser la del president Pere Aragonès, d’Esquerra Republicana. Un president, per tant, independentista i d’esquerres.

• Què és una sessió de control? Els diputats i diputades poden fer preguntes als membres del Govern per sol·licitar-los informació i fiscalitzar la seva acció de govern. Aquestes preguntes poden tenir resposta oral o escrita en una comissió o al Ple. Al Ple, l’espai de temps reservat a la formulació de preguntes als consellers i al president de la Generalitat s’anomena sessió de control. Els diputats i diputades fan la pregunta des del seu escó i disposen de dos minuts, aproximadament, per fer-la. L’executiu respon des de la primera bancada.
• En què consisteix una interpel·lació? Les interpel·lacions permeten debatre qüestions de política general del Govern o d’algun departament en concret. El diputat o diputada interpel·lant i el membre del Govern interpel·lat disponen cadascun d’un torn de deu minuts per intervenir des del faristol, i d’una rèplica de cinc minuts.
• Què és una moció? Una interpel·lació pot derivar en la presentació d’una moció, amb la qual la cambra manifesta la seva posició sobre un tema o fixa objectius i dona instruccions al Govern respecte a la qüestió debatuda. Normalment, el diputat o diputada que va fer la interpel·lació a l’anterior ple, surt a defensar l’aprovació de la moció subsegüent.
• I una resolució? El Parlament pot discutir i aprovar resolucions sobre assumptes d’interès especial, a través de les quals la cambra manifesta una opinió o voluntat, exigeix políticament al Govern que faci determinades accions o dona suport a algú. Quan una resolució comença a tramitar-se, els grups parlamentaris poden presentar-hi esmenes i finalment es debat i vota al Ple. Tot i ser políticament vinculants, no se’n pot reclamar judicialment el compliment.
• Com s’aprova una llei? La funció legislativa és una de les principals potestats del Parlament. Les propostes legislatives poden ser “projectes de llei”, si neixen del Govern, o “proposicions de llei”, si neixen del Parlament, dels municipis o comarques, o directament d’una proposta ciutadana (ILP). El recorregut més comú d’aquestes propostes passa per la mesa del Parlament, la conformitat del Govern (si la llei implica una mobilització de recursos), la Junta de Portaveus, les esmenes a la totalitat (si algú vol presentar-ne), el debat de totalitat, el treball en comissió (compareixences i més esmenes al text), el nomenament d'una ponència i d'un relator del projecte de llei, el dictamen final de la comissió i el debat al Ple. Consulta amb més detall el procediment aquí.

• Què és un debat de política general?: Els debats generals sobre l’acció política i de govern s’acostumen a celebrar, almenys, un cop l’any, a l’inici del període de sessions de setembre. En aquests debats, el president de la Generalitat o un conseller exposa l’actuació del Govern. Després, tots els grups parlamentaris poden intervenir per fer crítiques o observacions, o manifestar el suport al Govern. El debat acostuma a acabar amb la votació de resolucions.
• I un debat de pressupostos?: Cada any el Parlament aprova els pressupostos, és a dir, debat i acorda la manera com es distribuiran els diners públics recaptats amb impostos per tal d’atendre les necessitats de la ciutadania i les polítiques públiques. El debat de pressupostos és, doncs, un dels més importants de cada any, perquè comporta concretar i portar a terme el programa de govern per a l’any següent, en el marc del que es va acordar quan el Parlament va triar el president.

Les sessions plenàries només són una part de tota la feina parlamentària. Abans del Ple, els diputats i diputades ja han treballat en les comissions les propostes que es debatran i s’aprovaran, o no, al Ple. Aquestes comissions són grups reduïts de diputats de tots els grups parlamentaris, amb la mateixa proporció que al Ple, que s’especialitzen per matèries. Treballen textos, acullen compareixences de membres del Govern i d’experts, i molt més. Hi ha comissions especials, com les comissions d’estudi i les comissions d’investigació.

Pots consultar amb més detall totes les funcions del Parlament aquí.