Commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys i Jover

Com cada 15 d’octubre ens apleguem per honorar el president Lluís Companys. Per molts anys que transcorrin des del seu assassinat, per moltes generacions que se succeeixin, la seva presència romandrà en el cor de la societat catalana com a exemple de persona lliurada, fins a les últimes conseqüències, als ideals de la República, de la justícia social i de les llibertats nacionals.

Moltes han estat les vicissituds viscudes pel poble de Catalunya d’ençà la matinada que fou assassinat al castell de Montjuïc per un escamot de l’exèrcit espanyol; després d’haver estat lliurat a l’Espanya feixista per part de les autoritats franceses col·laboracionistes de l’Alemanya nazi; després de ser torturat a Madrid i després de ser sentenciat a mort a Barcelona en un judici farsa per tal d’escarmentar el poble català. Dècades de resistència feta d’heroïcitats individuals, anònimes, per reconquerir les llibertats democràtiques i salvaguardar la identitat nacional, durant les quals vam saber mantenir viu el testimoniatge del president màrtir.

Les dones i els homes d’Esquerra Republicana ens enorgullim de com la seva figura ha arrelat en l’imaginari de la ciutadania com a exemple del compromís contret per la societat catalana al llarg del segle XX en pro de la socialització de la riquesa i de la construcció d’un país de progrés, de cultura i de catalanitat. Ideals compartits amb milions d’ésser humans que arreu del món branden el principi republicà que cap persona és més que una altra. Reconeixement que avui renovem al President que ocupa el lloc més preeminent en el panteó dels patriotes il·lustres, tal com queda demostrat en el fet que en totes les ciutats i viles del nostre país existeix un indret, un equipament o un vial que ens el fa present.

Per això, l’any 2017 el Parlament de Catalunya aprovà una llei que declarà il·legal el Consell de Guerra que el condemnà a mort. Una llei promoguda pel company i conseller de Justícia Carles Mundó en resposta a la negativa de l’administració espanyola a dur a terme l’anul·lació de la sentència, malgrat que el 15 d’octubre de 2004 al Fossar de la Pedrera, al costat del president Pasqual Maragall, el govern espanyol s’hi havia compromès públicament. Desgraciadament, l’any 2021 el govern espanyol continua negant-s’hi, tal com s’ha evidenciat en el projecte de llei presentat recentment, que negà la il·legalitat del règim franquista.

La dissort del president Companys i el seu sacrifici ens fan avinent, alhora, la realitat del model espanyol d’impunitat iniciat amb la preconstitucional Llei d’amnistia de 1977, gràcies a la qual els responsables i còmplices dels crims comesos per la Dictadura al llarg de quatre dècades evitaren l’assumpció de responsabilitats o foren promoguts a ocupar càrrecs de responsabilitat en l’Estat democràtic. Un model d’impunitat que l’actual govern espanyol no qüestiona, que ha degradat encara més la qualitat democràtica de l’Estat espanyol, tot allunyant-lo d’altres estats que també patiren passats dictatorials, però que sí saberen fer prevaler la Veritat, la Justícia i la Reparació com a antídot davant de les amenaces del ressorgiment de les idees feixistes i la banalització dels Drets Humans. Una anomalia democràtica que ha corromput els òrgans constitucionals espanyols, ha atemptat contra la garantia democràtica de la separació de poders i ha estès la corrupció fins a l’extrem de normalitzar el lladronici dut a terme pels membres de la Casa Reial.

És el mateix estat que no reconeix, en ple segle XXI, que no es pot retenir Catalunya sense el consentiment de la seva ciutadania, que no es pot subjugar la voluntat d’un poble. Es per això que, a pesar de la repressió desfermada i soferta, ens refermem en el compromís de no abandonar el combat de conquesta democràtica de l’exercici del Dret a l’Autodeterminació i ens comprometem a assolir les majories suficients per fer realitat la independència.

El dolor i els sacrificis que genera el combat no ens apartaran dels nostres ideals republicans de convertir la justícia social, la igualtat i la fraternitat entre els pobles en la millor causa del gènere humà, bo i revivint, alhora, les paraules del president: “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres”.

- Joan Tardà i Coma