A proposta del Grup Republicà al costat d'altres formacions, el Congrés investigarà la trama parapolicial i política d'extorsions i amenaces a la banca andorrana buscant informació sobre dirigents independentistes.

La Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats ha avalat aquest dimarts la creació d'una comissió d'investigació per la presumpta intromissió a la sobirania del Principat d'Andorrra per part de responsables polítics i parapolicials de l'Estat espanyol en el marc de la denominada Operació Catalunya. Superat el tràmit, la creació de la comissió s'ha d'aprovar formalment en un ple, on ja hi ha garantits els suports perquè tiri endavant.

La creació de la comissió va ser una demanda, entre d'altres, del Grup Republicà al Congrés. La seva portaveu adjunta, Carolina Telechea, considera que el que ha passat avui, amb el PSOE aprovant aquestra comissió, "hauria de ser normal per a totes les comisssions d'investigació que s'han de reclamat des del nostre grup i que, en determinats temes s'han vetat per part del govern espanyol una i altra vegada". És el cas, per exemple, de les que afecten la Casa Reial i les seves corruptel·les. "En un règim parlamentari es representa una pluralitat que té tot el dret a reclamar explicacions i investigacions en totes aquelles qüestions que afectin la ciutadania", diu Telechea.

Hauria de ser normal no vetar cap de les comissions d'investigació que s'han de reclamat des del nostre grup

Carolina Telechea Portaveu adjunta del Grup Republicà al Congrés dels Diputats

Per la diputada republicana, els fets que ha d'investigar la comissió "són molt greus" i tornen a posar a primer la pla tota la trama teixida des de les clavegueres de l'Estat per perseguir l'independentisme català. Segons es va saber fa una dies, la justícia andorrana està investigant exalts càrrecs del Govern espanyol per la denominada Operació Catalunya. En concret, la Batllia Andorrana -òrgan judicial del Principat- cridarà a declarar en qualitat d'investigats l'expresident Mariano Rajoy, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, l'exsecretari d'estat per a la Seguretat Francisco Martínez i l'exdirector general de la Polícia Ignacio Cosidó, entre d'altres.

La Batllia els imputaria presumptes delictes de coaccions, amenaces, extorsió, xantatge, falsedat documental, coacció a òrgans constitucionals andorrans i creació de document
inveraç per un funcionari. Si es demostra la veracitat i culpabilitat dels acusats es podria
tractar d'una inadmissible intromissió a la sobirania d'un estat aliè.

La causa es va iniciar en 2016 arran d'una denúncia dels responsables de la Banca Privada d'Andorra segons la qual, membres de la policia espanyola els haurien presumptament pressionat, extorquit i coaccionat amenaçant amb tancar l'entitat si no es facilitava informació dels comptes d'alguns suposats dipositants de fons, en particular d'alguns representants del soberanisme i el catalanisme.

Aquesta denúncia va cristal·litzar en un querella presentada davant la justícia andorrana per part de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, l'associació de professionals del dret Drets i l'expresident de BPA, Higini Cierco. Segons l'escrit en qüestió, es va intentar extreure informació "bancària secreta protegida per la legislació andorrana mitjançant vies il·legals” de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i del líder d'ERC Oriol Junqueras, entre altres.

Al principi la denúncia anava dirigida a l'anomenada “policia patriòtica” però, arran de les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo en els quals presumptament s'implicaria responsables polítics de l'època, la justícia andorrana va acceptar l'ampliació de les imputacions a nivell no només policial sinó també polític, i que arribaria al propi president del govern espanyol en aquell moment, Mariano Rajoy.

Els objectius de la comissió, que Esquerra Republicana va demanar juntament amb Junts, el PDeCAT, la CUP i el BNG, són investigar la intromissió a la sobirania d'Andorra per part dels responsables polítics i parapolicials investigats per la justícia andorrana, fer aflorar la possible existència d'una trama parapolicial al marge de la llei i el control democràtic en connivència amb el poder polític, i l'actuació concreta del Ministeri de l'Interior en tot aquest entramat.

La comissió haurà de culminar els treballs al cap de tres mesos de la seva constitució i haurà d'emetre les seves conclusions abans no acabi el període de sessions del segon semestre de l'any, als volts de mig desembre.

La creació de la comissió arriba, també, dies després que es fessin públics uns àudios que vinculen de manera directa el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb l'Operació Catalunya. Una vinculació que ell havia negat en una anterior comissió d'investigació al Congrés i que ara, un cop desemmascarada la seva mentida, pot fer obrir una causa judicial contra ell.