Aquest dilluns 20 de març fa 20 anys que va començar la invasió, amb un conflicte que s'allargaria vuit anys. EH Bildu i BNG comparteixen la demanda de responsabilitats.

Aquest dilluns, 20 de març, es compleixen 20 anys de l'inici de la invasió il·legal i il·legítima de l'Iraq que donaria lloc a una guerra que duraria més de 8 anys, amb més de 300.000 morts, nombroses violacions de drets humans i una crisi humanitària les conseqüències de la qual encara s'estan patint. L'Estat espanyol, llavors amb el govern del PP de José María Aznar, es va implicar directament en una guerra declarada amb l'excusa, que s'acabaria demostrant falsa, de la possessió d'armes de destrucció massiva per part de l'Iraq.

20 anys després, i malgrat reiterats i infructuosos intents des d'aleshores per aconseguir explicacions del perquè de la participació espanyola en aquell conflicte, amb quins costos, amb quins efectes, amb quins resultats i amb quines contraprestacions, el Grup Republicà, EH Bildu i el BNG han presentat conjuntament una nova sol·licitud de comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre la presència espanyola en la guerra de l'Iraq, així com una proposició no de llei (PNL) per a instar el govern a la creació d'una comissió d'avaluació sobre els interessos polítics, militars, d'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) i comercials que van motivar aquella participació, i el seu resultat.

Hi ha hagut 20 anys d'ocultació absoluta en aquesta qüestió i el parlament espanyol no ha pogut esbrinar, per cap via, els motius, conseqüències i resultats de la participació espanyola a la guerra de l'Iraq. Això explica, coincidint amb aquest trist aniversari, la doble petició d'investigació que sol·liciten els tres grups, registrada divendres passat, també per determinar la concurrència de responsabilitats polítiques, ètiques i econòmiques dels qui van ser part activa a provocar l'esclat d'aquella guerra.

El 2006, per exemple, la comissió d'Afers Exteriors del Congrés de Diputats va aprovar, a proposta d'ERC, que s'elaborés un informe sobre la participació militar espanyola a Iraq, que havia d'incloure el desglossament econòmic de les funcions realitzades en matèria de cooperació i actuació comercial arran de la guerra. Venia a tomb del conegut Informe Chilcot, d'aquell mateix any al Regne Unit, que va desemmascar les mentides i manipulacions que van portar el govern de l'alshores primer ministre Tony Blair a sumar-se a l'aliança amb els Estats Units per liderar aquella guerra. En el cas espanyol, però, que completava la tristament cèlebre estampa del trio de les Azores, mai no es va acabar investigant ni informant de res.

Per part del Grup Republicà, totes dues iniciatives les signen el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, i els portaveus de la comissió de Defensa, Gerard Álvarez i Marta Rosique.