En la tramitació en comissió de la futura llei d'universitats, que acabarà aprovant el ple, el Grup Republicà també ha aconseguit l'equiparació en drets i deures de personal laboral i funcionari, obrint per primera vegada la porta a l'elecció d'un rector o rectora no funcionari.

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats ha liderat la incorporació d’un important paquet d’esmenes a la futura Llei orgànica del sistema universitari, que aquest dimecres psddst ha tancat el treball de ponència i que ja té garantida l’aprovació del dictamen en comissió abans de la validació definitiva al ple de la cambra baixa. La diputada republicana ponent de la llei, Marta Rosique, s’ha felicitat del resultat obtingut després d’anys de negociació tant amb el Ministeri d’Universitats com amb altres forces parlamentàries -EH-Bildu, PSOE, Unidas Podemos i PNB-, i de manera especial per dos dels aspectes que reconeixerà la nova llei, com són “el dret de vaga de l’estudiantat” i “l’equiparació en drets i deures del personal laboral i funcionari”, que permetrà, entre altres coses, que una persona no funcionària pugui ser rector o rectora d’universitat.

En el cas del reconeixement per llei del dret de vaga de l’estudiantat, recollit com a dret a l’aturada acadèmica, “és una reivindicació històrica del moviment estudiantil i també del Jovent Republicà”, destaca Rosique. L’acord preveu que a partir d’ara, els estudiants universitaris puguin convocar aturades per poder fer “vagues totals o parcials”, a més de garantir fer compatible l’associacionisme universitari amb els estudis. “Aconseguim millorar la capacitat d’incidència de l’estudiantat a les universitats”, assegura la diputada republicana. A més, amb la nova llei s’obligarà les universitats privades “a disposar de defensories universitàries”.

Reconèixer per llei el dret de vaga és una reivindicació històrica del moviment estudiantil i també del Jovent Republicà

Marta Rosique Diputada del Grup Republicà al Congrés dels Diputats

Pel que fa a l’equiparació en drets i deures “en tots els nivells del personal laboral i el funcionari”, resol un greuge històric en l’àmbit de la universitat fins el punt que permetrà que personal no funcionari pugui ser rector o rectora. En l’àmbit laboral la llei també recollirà promoure processos d’estabilització de falsos professors associats, a més de preservar el programa d’excel·lència Serra Hunter i mantenir l’autonomia universitària pel que fa a la selecció de professorat.

L’acord també “preserva el model català” amb el respecte a les competències autonòmiques i universitàries en tots els àmbits, també en el finançament.

A més, s’aconsegueix el reconeixement per part de l’agència estatal d’avaluació de la qualitat i acreditació (ANECA) de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) de Catalunya i de la resta d’agències autonòmiques, via conveni.

La nova llei també avança en la defensa els drets lingüístics, com el fet que l’estudiantat pugui conèixer la llengua en què s’impartirà l’assignatura abans de matricular-se, “i fem que la llengua catalana sigui reconeguda al programa Erasmus+”, en al·lusió a una reivindicació que des d’Esquerra Republicana s’ha vetllat aquests últims mesos tant des del Congrés dels Diputats com del Parlament Europeu.