El president d'Esquerra Republicana i el vicesecretari general de Relacions Internacionals, Jordi Solé, visiten Irlanda per enfortir l’aliança amb el Sinn Féin i col·laborar en les estratègies de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat
La vigília de la nit de Nadal del 2020, l’expresident del Sinn Féin i actor clau en les negociacions que el 1998 van culminar amb l’Acord de Divendres Sant a Irlanda del Nord, Gerry Adams, apareixia en una pantalla per videoconferència a la presó de Lledoners. A l’altra banda i entre reixes, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, condemnat per sedició per haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre. Gairebé tres anys després, la conversa es reprèn cara a cara a Belfast, on, coincidències de la història, Adams hi va estar empresonat per Nadal a la dècada dels setanta.
La trobada dels dos líders republicans s’ha produït aquest dijous 26 d’octubre en el marc de la visita que Oriol Junqueras i el vicesecretari general de Relacions Internacionals d’Esquerra Republicana, Jordi Solé, han fet a Irlanda i Irlanda del Nord per estrènyer la cooperació amb el Sinn Féin i col·laborar en les estratègies de negociació per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Durant tota la setmana s'han reunit amb els principals líders del partit, entre ells l'actual presidenta, Mary Lou McDonald, i el portaveu principal, Declan Kearney. “Amb el Sinn Féin compartim la voluntat de què el futur dels nostres països el decideixin els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes votant, la voluntat de generar riquesa pels nostres països i pel món, i també la voluntat de fer unes societats més justes i amb més oportunitats per a tothom”, va afirmar Junqueras en acabar la reunió en declaracions als mitjans de comunicació.
Els vincles històrics entre el poble irlandès i el poble català, la lluita per l’autodeterminació de les dues nacions, les estratègies de negociació que van emprar-se per arribar a l’Acord de Divendres Sant, l’amnistia i el referèndum, són alguns dels temes que van abordar en la trobada mantinguda entre Junqueras, Solé, Adams i Kearney a la seu del Sinn Féin a Belfast. Després d’una conversa profitosa, van emplaçar-se a mantenir-se en contacte i enfortir la col·laboració.
En les hores posteriors a la trobada, Junqueras i Solé van recórrer els carrers de Belfast i van ser testimonis directes dels espais de memòria als carrers del municipi erigits per cadascuna de les comunitats, la protestant-unionista i la catòlica-republicana, i que l'altra comunitat ha après a respectar. I després, la darrera reunió política del viatge: amb el president del parlament nordirlandès, Alex Maskey, també del Sinn Féin.
Amb el Sinn Féin compartim la voluntat de què el futur dels nostres països el decideixin els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes votantOriol Junqueras President d'Esquerra Republicana
Inici del viatge a Cork
El viatge havia començat dilluns 23 d’octubre amb la visita a l’Ajuntament de la ciutat irlandesa de Cork, on Oriol Junqueras va trobar-se amb els regidors municipals del Sinn Féin. El líder republicà els va fer entrega del poema que Ventura Gassol va dedicar a l’alcalde de Cork, dramaturg i escriptor, Terence MacSwiney, detingut el 1920 a Dublín per les autoritats ocupants angleses, acusat de “possessió de documents favorables a la sedició”.
Reunió amb la presidenta del Sinn Féin
D’allà es va traslladar a Dublín, on dimarts va mantenir la primera de les trobades polítiques de rellevància amb el Sinn Féin amb la seva presidenta, Mary Lou McDonald, i el portaveu d’Afers Exteriors del partit, Matt Carthy. Junqueras va tenir l’ocasió de detallar-los la feina realitzada amb la taula de negociació establerta entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol, així com la necessitat d’una amnistia per a les persones repressaliades per l’Estat i el camí cap a la independència de Catalunya.
En aquest sentit, Junqueras i McDonald es van emplaçar a col·laborar en els processos d’alliberament social i nacional dels pobles català i irlandès.
Belfast, capital d’Irlanda del Nord
Ja a Belfast, dimecres 25 Junqueras i Solé van visitar el museu dedicat al líder obrer irlandès James Connolly, Áras Ui Chonghaile, on van poder conèixer la coincidència en la lluita per la jornada laboral de 8 hores que es va viure a Catalunya, amb la vaga de la Canadenca com a una de les fites principals, i a Irlanda, sota el lideratge de James Connolly. “Connolly havia sigut membre de l’exèrcit britànic i l’havia deixat per lluitar per la causa dels treballadors i d’Irlanda. El paral·lelisme amb Francesc Macià és evident, ell també va ser coronel de l’exèrcit espanyol i el va abandonar per lluitar per la causa de Catalunya”, exposa Junqueras.
En acabar la visita es van reunir amb el portaveu principal del Sinn Féin, Declan Kearney. Hi van abordar qüestions fonamentals, com l’exercici del dret a l’autodeterminació i les vies per a assolir-lo a Catalunya, la tendència positiva que estan vivint diverses esquerres sobiranistes a països com Catalunya, Euskal Herria i Irlanda, així com les estratègies de negociació de conflictes polítics, en què Kearney va traslladar als republicans com van aprendre del Congrés Nacional Africà i la seva experiència a Sudàfrica.
A més, van analitzar com poder establir vincles i col·laboracions en termes de recerca i economia. I és que Catalunya i Irlanda son dos països amb moltes similituds en matèria econòmica, amb una economies obertes molt obertes, que destaquen per la seva capacitat exportadora, d’atraure inversions i de generar ocupació. I al mateix temps, pateixen problemàtiques semblants, com la dificultat d’accés a l’habitatge per l’elevat preu dels lloguers i les hipoteques, amb una elevada gentrificació i en què molts joves i gent gran han de marxar de les ciutats.
La convivència de dues comunitats
La tarda de dimecres, Junqueras i Solé van tenir l’oportunitat de visitar l’alcalde de Belfast, Ryan Murphy, a l’ajuntament de la capital nordirlandesa. Belfast és una ciutat dividida en dues comunitats, la catòlica i republicana, d’una banda, i la protestant i reialista, de l’altra.
Durant la xerrada van poder constatar com Murphy, un alcalde del Sinn Féin, el partit dels republicans per excel·lència, no dubta en participar en les celebracions de la comunitat protestant. I, per aquesta raó, va a veure partits de futbol dels clubs protestants, o participa en celebracions religioses de les dues comunitats. “L’edifici de l’Ajuntament i l’actual alcaldia son tot un símbol de com les dues comunitats conviuen i de com han canviat les relacions entre elles”, clou Junqueras.
