Al debat de política general del Parlament, els republicans també denuncien els operatius parapolicials de l’Estat
Esquerra Republicana vol que el Govern lideri un front ampli en contra de la repressió i en defensa de la llibertat d’expressió per fer front a la més que probable inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Un front que aglutini totes les forces polítiques i socials que vulguin “plantar cara” a la “intolerable repressió d’una justícia polititzada i esbiaixada”, a través d’una resposta consensuada. Així ho recullen els republicans en una de les propostes de resolució que han presentat al debat de política general d’aquesta setmana al Parlament.
Alhora, en una proposta conjunta amb JxCat i la CUP, condemnen aquest “intent de desestabilització de les institucions de Catalunya” en l’actual context de crisi sanitària i econòmica, defensen que el president Torra no ha comès cap delicte i reiteren la seva solidaritat. Recorden, també, que "només la majoria del Parlament té legitimitat per atorgar o retirar la confiança a la presidència i al Govern de la Generalitat".
Al text propi, els republicans també defensen que l’única manera de “tornar a vèncer” i “desbordar democràticament l’Estat” és forjant una unitat estratègica àmplia que abanderi el diàleg i la negociació i respongui als reptes de la ciutadania, enfortint les institucions i consolidant la mobilització popular. I a la taula de negociació amb el govern espanyol, volen que el Govern porti els grans consensos del país: l’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia, imprescindibles per resoldre el conflicte polític.
Els cossos policials de l'Estat, a investigació
En una altra proposta de resolució, els republicans denuncien els operatius parapolicials de l'Estat i exigeixen una reforma democràtica dels seus cossos i forces de seguretat.
Al text, afirmen que les informacions que revela la investigació de l’Operació Kitchen, la trama parapolicial presumptament orquestrada des d’Interior per espiar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, i frustrar la investigació de la caixa B del partit, demostren l’existència d’una “conducta planificada i estratègica per neutralitzar amenaces polítiques al govern espanyol”. I l’anomenada “policia patriòtica” no és, per tant, un fet aïllat, sinó “un problema permanent” tolerat des de les institucions i la justícia espanyoles, continuïstes del franquisme.
Esquerra també denuncia la inacció de l'Estat davant dels casos d'espionatge que, entre d'altres, afecten el president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat Ernest Maragall. I considera necessari investigar el paper de les institucions de l'Estat en l’encobriment dels presumptes delictes de Joan Carles I i la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l’Estat en la seva fugida.
Per tot això, reclama al govern espanyol que aclareixi aquestes trames irregulars liderades des d’Interior i que emprengui una reforma democràtica integral dels seus cossos i forces de seguretat que inclogui investigacions exhaustives i l’exigència de responsabilitats.
Alhora, insta el Govern de la Generalitat a treballar per la “modernització constant” de la policia catalana per avançar cap a un nou “model policial comunitari”. Una tasca que ha d’implicar revertir per complet l’impacte del 155 en els Mossos d’Esquadra i evitar qualsevol cas d’abús o discriminació policial a Catalunya.
Tot plegat se sotmetrà a votació del Parlament aquest divendres, unes votacions que marcaran el full de ruta del Govern el proper any.
Podeu consultar la quarantena de propostes de resolució aquí sota.
