Signants de la declaració / Marc Puig
Signants de la declaració / Marc Puig

Representants d'Esquerra Republicana i d'altres formacions dels Països Catalans, Euskadi i Galiza condemnen la deriva repressiva de l'Estat espanyol i reclamen la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn de les persones exiliades

Esquerra Republicana ha signat una declaració conjunta de rebuig a la deriva repressiva i autoritària de l’Estat espanyol, agreujada arran de la sentència de l’1 d’octubre. El coordinador nacional d’Esquerra, Pere Aragonès, i la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta, han fet la signatura aquest matí a la Llotja de Mar de Barcelona juntament amb altres formacions polítiques catalanes i també de les Illes Balears, Euskadi, Galiza i el País Valencià.

El text condemna la regressió dels drets i llibertats de tota la ciutadania i constata la necessitat d'arribar a un acord polític per defensar, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació, la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn de les persones exiliades. La declaració també advoca per trobar una solució democràtica al conflicte i apel·la a la comunitat internacional perquè promogui aquesta solució.

Els partits que han signat la declaració són Esquerra Republicana, el PDeCat i Junts per Catalunya, la CUP, Crida Nacional, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i el Bloc Nacionalista Gallec.


DECLARACIÓ LLOTJA DE MAR

Octubre de 2019

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l'acció política d'ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l'opinió pública de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l'aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d'una plena democratització de l'Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l'Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l'aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l'Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l'Estat espanyol, com els moviments d'àmbit estatal que demanen una modernització de l'Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l'autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d'un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l'autonomia, de l'autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l'intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d'activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d'artistes i publicacions...
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l'exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d'arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:

    1. El dret a l'autodeterminació dels nostres pobles.
    2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
    3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
    4. Les llibertats civils i polítiques.
    5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.

  5. Des de la defensa d'aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l'Estat espanyol.
  6. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.