Les 10 mentides sobre la 'Llei Aragonès'

Deu idees que desmunten algunes de les principals falsedats sobre la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que s'ha volgut popularitzar com la 'Llei Aragonès'

Els darrers dies s'ha parlat sovint sobre la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que s'ha volgut mal anomenar 'Llei Aragonès'. Se n'han difòs moltes idees que no s'ajusten amb el text ni els objectius de la norma. A continuació es desmunten algunes d'aquestes idees falses i s'explica quin és el veritable contingut d'aquesta norma.

Es tracta d'una llei reivindicada fa temps per molts sectors, que busca la qualitat dels serveis i que es pugui triar més enllà del preu, de manera que les grans empreses no siguin les principals beneficiades dels concursos públics a través de la guerra de tarifes. La va iniciar el conseller Raül Romeva l'anterior legislatura i va quedar aturada com a conseqüència del 155, però s'ha preferit tergiversar-ne el contingut per fer política de baixa volada. Aquestes són les 10 mentides que s'han intentat difondre sobre la 'Llei Aragonès’:

  1. La llei externalitza?
    Mentida. La llei de Contractes de Serveis a les Persones no externalitza cap servei ni obre la porta a noves externalitzacions. De fet, la llei dona eines a l'administració perquè primin sempre els criteris de qualitat en els serveis que es gestionen per contractació i allunya el percentatge del preu com a criteri de valoració i prohibeix la subhasta. Amb la llei a la mà, no es fomenten ni s'incentiven les externalitzacions, ni s'impedeixen tampoc futures reversions.
  2. Privatitza serveis públics?
    Mentida. Els serveis públics continuen sent públics. S'ha intentat fer una campanya de desinformació al voltant dels codis que apareixen al final de la llei, es confonen intenciondament els codis de contractació amb els serveis essencials. Els codis serveixen per identificar contractes a nivell europeu a efectes estadístics.
  3. Es perd el control dels serveis?
    No, al contrari. La llei preveu molts més mecanismes de control dels contractes que es liciten de manera que es fiscalitzarà millor la qualitat d'un servei contractat. La llei implica els usuaris en la qualitat del servei i preveu enquestes per valorar la seva satisfacció i estableix criteris específics de qualitat en funció del servei. Per exemple, en serveis sanitaris es pot valorar la participació dels professionals en la gestió o els mitjans de control; en els serveis socials es pot valorar la titulació del personal i l'experiència dels equips, la implicació i motivació en relació amb els usuaris o la limitació en els canvis de personal.
  4. Beneficia grans empreses?
    Mentida, vol ser justament la 'Llei AntiFloretino'. La llei vol fixar que, com a màxim, el preu tingui un pes del 40% a l'hora de valorar una contractació. És a dir, el 60% dels criteris de valoració recau en criteris qualitatius com ara la continuïtat, la millora del conveni col·lectiu als treballadors, mesures mediambientals... De fet, amb aquesta llei volem parar els peus als oligopolis i a qui fixen preus a la baixa per imposar-se a entitats del tercer sector i ONGs.
  5. La llei és innecessària?
    Fals. És necessària per superar la regulació estatal existent. La Llei de Contractes del Sector Públic, aprovada per PSOE i Podemos, ofereix una regulació generalista dels contractes. Aquesta nova Llei catalana vol blindar la qualitat de la prestació i posa les persones en primer terme. Tant és així que l'han reivindicat entitats i col·lectius del tercer sector.
  6. Es treballa la llei d'amagat al Parlament?
    No. La proposta del Govern va rebre llum verda al Parlament al novembre del 2018 i s'ha tramitat de forma ordinària. Ara mateix, el debat és en ponència, on poden participar tots els grups. I prèviament es van convidar desenes d'entitats i associacions del sector social perquè exposessin el seu punt de vista.
  7. La llei ja està tancada i aprovada?
    No. De fet, el debat continua viu a la ponència i es preveu que es pugui aprovar abans d'acabar l'any. S’ha realitzat un tràmit parlamentari convencional, en el qual hi han participat tots els agents implicats. S'ha volgut escoltar tothom i fer un debat obert. S’han fet fins a 50 compareixences i tots els grups parlamentaris han presentat esmenes i han participat als debats, menys la CUP que només s'expressa fora del Parlament.
  8. Només la CUP defensa la gestió pública?
    Rotundament fals. Per a Esquerra Republicana la gestió pública i directa dels serveis essencials és una prioritat. Ara bé, això no treu que sigui necessària la llei per garantir la qualitat en els casos de contractació. I tot i aquesta necessitat, la CUP ha decidit no ser als tràmits parlamentaris: ni els debats en ponència ni presentant esmenes al text. Malgrat la seva dura crítica ara, els cupaires no van presentar cap esmena a la totalitat quan la llei va arribar al Parlament. I de fet, fa poc la CUP ha demanat legislar per garantir que s'adjudiquin contractes públics a entitats que ofereixin un salari mínim concret. Precisament això, garantir millors condicions i de qualitat, és el que busca aquesta llei.
  9. Els comuns no volen aquesta llei?
    Mentida. Algunes veus dels comuns han alçat la veu en contra de la llei, a remolc de la CUP. Ara bé, el cert és que els comuns han defensat la llei de Contractes com a necessària, han introduït esmenes per afegir nous codis, i han format part dels debats parlamentaris des de l'inici. De fet, l'Ajuntament de Barcelona ha demanat blindar les clàusules socials com pretén fer aquesta llei. Com la CUP, ni els comuns ni cap altre grup parlamentari van presentar una esmena a la totalitat al Parlament.
  10. S'ha d'aturar la 'Llei Aragonès'? ​​​​​​​
    No. L'ofensiva contra la ‘Llei AntiFlorentino' forma part d'una campanya d'intoxicació i desinformació. De fet, la llei de Contractes de Serveis a les Persones, amb consens inicial, és pionera, la va impulsar inicialment el conseller Raül Romeva, i va quedar bloquejada pel 155.

Etiquetes