Desplegar la renda garantida: una prioritat de país

El desplegament total de la renda garantida de ciutadania és una prioritat del nou conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que vol revertir immediatament els efectes del 155 sobre aquest nou paradigma de la protecció social

El nou conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha fet avui un pas de gegant per iniciar el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania, després de la paràlisi provocada pel 155 i la destitució del Govern de la Generalitat. El Homrani ha marcat com a prioritat del departament el desplegament complet de la llei i, de fet, ja s'han iniciat els passos per elaborar-ne el reglament.

La Renda Garantida de Ciutadania va ser aprovada per unanimitat al Parlament el 12 de juliol de l’any passat. Provenia d’una iniciativa legislativa popular amb 121.191 signatures i, gràcies als treballs impulsats per la comissió promotora i el Govern, va representar un consens de país sense precedents. També va suposar, en paraules de l’exconsellera Dolors Bassa, “un canvi de paradigma en les polítiques assistencialistes a Catalunya”, perquè estableix un terra social i inclou una prestació complementària condicionada a seguir un pla d’inclusió social o d’inserció laboral. L’objectiu és apoderar la persona que es troba en situació de vulnerabilitat per tal que pugui sortir d’aquesta situació.

El 15 de setembre es va començar a implementar i les últimes dades, de finals d’abril, indiquen que ja hi ha més de 112.000 persones que es beneficien de la renda garantida.

La renda garantida és un apoderament del ciutadà molt important que permet superar la criminalització del pobre i dignificar la persona
Chakir El Homrani Conseller d'Afers Socials, Treball i Famílies

Avui, després d'haver-se constituït el nou Govern, el conseller ha anat més enllà. El Homrani s'ha reunit amb els agents socials, econòmics i entitats implicats en la Renda Garantida de Ciutadania i ha anunciat el desbloquejament del Consell de Govern de la renda garantida i el grup de treball del reglament, “imprescindibles per fer passos endavant”, ha explicat.

Una prestació que apodera els ciutadans

La pobresa és una situació que viu un percentatge cada cop més important de la ciutadania en un moment o altre de la seva vida. Moltes persones no tenen ingressos (o no suficients) per cobrir les seves necessitats més bàsiques i el fenomen dels “treballadors pobres” és cada cop més comú. Alhora, la crisi econòmica ha accentuat les situacions d’exclusió que pateixen moltes persones i ha contribuït a una creixent polarització de la societat.

La renda garantida és un dret subjectiu, és a dir, no va lligada a la disponibilitat pressupostària, i permet cobrar d’entrada 564€ mensuals (en el cas d’una llar d’un sol membre), que representa el 85% de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat anirà augmentant fins l’any 2020, quan es cobrarà el 100% de l’IRSC, estimat en 664€ mensuals.

 Foto de la reunió de treball del conseller El Homrani amb els agents socials, econòmics i entitats / Govern
Foto de la reunió de treball del conseller El Homrani amb els agents socials, econòmics i entitats / Govern

El ponent relator de la comissió de treball de la renda garantida va ser l’actual conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que destaca el fet que la renda garantida procuri no estigmatitzar la pobresa. “Sovint es pensa que una persona és pobre perquè ho ha volgut, perquè no s’ha espavilat, però això no és cert, qualsevol persona pot estar en situació de pobresa".

"Amb la renda garantida se situa el Sistema d’Ocupació de Catalunya al centre de les polítiques socials i laborals, i així se supera el paradigma de la criminalització del pobre i es dignifica la persona”, explica El Homrani. Suposa “un apoderament del ciutadà molt important, perquè no és només una prestació econòmica, sinó que pretén que la persona superi la situació en què es troba”.

A més, segons el conseller, “és la llei que fa una aposta més clara de concertació i coordinació del paper dels agents socials entorn de les polítiques socials al nostre país”. Aquests agents són el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), els Serveis Socials i la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa.

La renda garantida va suposar un canvi de paradigma en les polítiques assistencialistes a Catalunya
Dolors Bassa Exconsellera d'Afers Socials, Treball i Famílies

La implementació, endarrerida pel 155

El període d’implementació va començar el 15 de setembre i en dos mesos ja hi havia 60.000 cites prèvies (agendades o ja finalitzades). El director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, assegura que ja preveien “un efecte crida molt gran”, i que “aquest gran volum vol dir que es tracta d’una gran renda de país, que és útil”. De fet, a nivell estratègic i polític, considera que “és una de les innovacions més importants a Europa”.

El 155, però, ha retardat estructures necessàries per desenvolupar la renda garantida, com la contractació de nous professionals o la posada en marxa del programa informàtic que permet coordinar el SOC, els Serveis Socials i la Direcció General d’Economia Social. A més, ha paralitzat tots aquells elements de la mesura que requereixen iniciativa política.

En tots aquests mesos, no ha estat possible la redacció del reglament que ha de desplegar la mesura ni la creació d’una comissió de Govern, que ha de donar cabuda a sindicats i entitats socials per fiscalitzar tot el procés.

El SOC, que dins del projecte de la renda garantida s’encarrega de les polítiques actives que permeten dissenyar els plans d’inserció laboral dels titulars, ha estat un dels principals afectats. Això, segons Vidal, “afecta el principal repte de la renda garantida: que aquestes persones, a través d’un pla, trobin feina i puguin deixar de cobrar la renda garantida”. “Si tu dones la prestació però no li associes cap política activa, l’efecte d’apoderament deixa d’existir i la renda garantida perd el seu sentit”, diu Vidal.

Ara, amb el nou executiu i amb Chakir El Homrani al capdavant del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el desplegament total de la renda garantida és una prioritat de país. Tot i les dificultats, les dades presentades avui revelen que actualment hi ha més de 112.000 persones que es beneficien de la renda garantida, enfront de les 60.000 persones que rebien la Renda Mínima d’Inserció (RMI). A més, 91.000 sol·licituds (un 94% de les que han demanat la prestació) han estat ateses.

De fet, una part de beneficiaris de la renda garantida, 62.500 persones, són antics receptors de la RMI que han vist augmentats els seus igressos en 200€/mes de mitjana. Així mateix, 45.000 ciutadans, són pensionistes a qui se’ls complementa la pensió amb la renda garantida i unes 5.000 persones són nous beneficiaris.

Com funciona

Els 564€ mensuals de la renda garantida (664€ el 2020) provenen d’una prestació garantida de 414€ i una prestació complementària de 150€ condicionada a seguir un pla d’inserció laboral o d’inclusió social, el qual té la finalitat de superar les condicions que han dut a necessitar la prestació. El tipus de pla depèn del col·lectiu al qual pertanyi el titular i, en aquest sentit, dins del model de la Renda Garantida cal distingir dos tipus de prestacions: la primera va dirigida a persones que no tenen cap ingrés i són majoritàriament ocupables (poden treballar), i també a les famílies monoparentals amb treball a temps parcial i un sou inferior a 564€ al mes, que reben un complement per arribar a aquest llindar.

El segon tipus de prestació és un complement dirigit a les persones majoritàriament no ocupables que ja cobren una prestació, però aquesta és inferior a 564€ al mes i, per tant, també se les ajuda a arribar a aquest llindar. En el primer cas la prestació complementària de 150€ va condicionada a seguir un pla d’inserció laboral i en el segon cas, a seguir un pla d’inclusió social.

S’han de complir una sèrie de requisits, com tenir més de 23 anys, estar empadronat i ser resident legal a Catalunya, haver viscut a Catalunya els dos anys anteriors a demanar la prestació, no tenir ingressos superiors a l’IRSC des de fa sis mesos o haver esgotat les altres prestacions, però hi ha diverses excepcions.

Per cada sol·licitant de la renda garantida hi pot haver diversos beneficiaris, que són les persones que integren la unitat familiar en qüestió i que també han de reunir els requisits anteriors. En funció dels membres de la unitat familiar, la quantitat rebuda serà més o menys elevada. Així, per exemple, des del 15 de setembre els beneficiaris de la renda garantida en una llar de 3 membres cobren 911€ mensuals, i el setembre de 2020 cobraran 1.096€ al mes.

Els actuals beneficiaris de la renda mínima d’inserció han passat a cobrar la renda garantida automàticament. La resta d’interessats, si són ocupables, han de demanar cita prèvia en alguna oficina de treball del SOC. Si es tracta de persones no ocupables poden dirigir-se directament a una oficina d’Afers Socials i Famílies o a una Oficina d’Atenció Ciutadana. La prestació es revisarà anualment i es renovarà cada 2 anys, tot i que els titulars i beneficiaris tenen l’obligació de notificar qualsevol modificació de la seva situació en tot moment.

Un reglament que vetlli per la llei de la renda garantida

Per últim, el conseller El Homrani, s’ha reunit amb els agents socials, econòmics i entitats per avançar en el desplegament de la renda garantida. El conseller ha explicat que “sindicats, patronal, entitats municipalistes i tots els membres que formaran part del Consell de Govern treballem en la mateixa línia per extreure el millor de la llei”.

El Homrani ha destacat que la setmana que ve es farà la primera reunió del grup de treball que s’ha creat per començar a desenvolupar el reglament de la llei. “Aquesta normativa ens ha de permetre fer front a aquells elements que la pròpia llei marcava que amb el desplegament reglamentari podríem abordar, com és la situació de les dones víctimes de violència masclista, les persones en situació de sensellarisme o elements a l’entorn de la compatibilitat”, ha assegurat.

“Tots tenim molt clar que al centre hi ha les persones i el que volem és que amb el desplegament de la llei puguem corregir i adaptar-nos a les diverses realitats existents”, ha conclòs el conseller.