Avui, el judici a la democràcia ha estat protagonitzat pel relat de diversos agents de la Guàrdia Civil els quals han afirmat que les mobilitzacions que va haver-hi davant les seves casernes els van causar "intranquil·litat" i "temor" tot i el caràcter pacífic d'aquestes

A base d'insults i d'enganxades de cartells, la Guàrdia Civil s'esforça a dibuixar un particular període insurreccional. Les mobilitzacions que va haver-hi durant la tardor del 2017 davant d'algunes casernes de la Guàrdia Civil han estat descrites per alguns dels seus agents com a protestes intimidatòries en les quals van arribar a sentir "intranquil·litat" i, fins i tot, "temor" tot i el seu caràcter pacífic.

És el cas del testimoni de dos Guàrdia Civils que s'allotjaven a la Seu d'Urgell i que van patir, segons ells, "escraches organitzats" en els quals hi va haver crits, insults i, fins i tot, van haver de suportar una cassolada. En la mateixa línia ha anat la declaració de l'agent de la Guàrdia Civil de Manresa, qui ha relatat que la gent que estava allà concentrada va fer una performance que va consistir a col·locar unes urnes de cartó davant les portes del local.

El Guàrdia Civil de la caserna de Valls també ha fet palesa la preocupació i la intimidació que varen sentir els agents pel fet que, els ciutadans que es van congregar fora d'aquesta caserna, estiguessin fent càntics com "votarem" o "llibertat" i penjant cartells a la paret que, segons el mateix agent, van causar danys importants perquè es van enganxar amb cola.

Els actes de mobilització i protesta són legítims, legals i necessaris sempre que es faci sense violència

Joan Ignasi Elena Portaveu jurídic d'Esquerra Republicana

El portaveu jurídic d'Esquerra Republicana, Joan Ignasi Elena, ha posat l'accent en les preguntes de la Fiscalia ja que, aquestes, expressen "quin és el concepte democràtic que hi ha darrere". Elena es refereix a preguntes com "es van sentir crits?" o "què deien aquests crits?". En aquest sentit, el portaveu recorda que "els actes de mobilització i protesta són legítims, legals i necessaris sempre que es faci sense violència".

Des d'aquest punt de vista, Elena és clar: "el que hi ha darrere d'aquest judici també és veure quin tipus de democràcia, quina qualitat democràtica i quina concepció tenim dels drets fonamentals de les persones a l'hora d'expressar les seves opinions".