Sabries dibuixar un clítoris? La resposta en la majoria de casos és no. Hi ha diversos estudis que revelen que en el desconeixement d’aquest òrgan femení és indiferent el gènere, l’edat, l’origen, el nivell d’estudis. Poca broma, saps quin any es va descobrir l’existència del clítoris? No va ser fins l’any 1998 que l’australiana Helen O’Connell va descriure amb tots els seus elements l’anatomia completa del clítoris. 1998!

La relació que les dones tenim amb els nostres genitals està carregada de tabús i de desconeixement, i això té conseqüències en la nostra sexualitat. Si no coneixem els nostres cossos és molt complicat, per no dir impossible, que tinguem relacions sexuals plaents també per a nosaltres. Companyes que llegiu l’article i que heu tingut relacions heterosexuals, penseu en la vostra primera vegada i en com us vau sentir... Ens hem entès! L’orgasme és un regal que, tenint en compte l’educació sexual que hem rebut, triga massa a arribar.

Perquè la manera com la majoria de persones arriben a la sexualitat és a través de la pornografia. Una pornografia hipermasclista, centrada en el coit, i fins i tot en les relacions sexuals violentes i agressives. I aquí rau la importància de l’educació afectivo-sexual des d’edats molt primerenques. Hem de trencar tabús; hem de combatre imatges i concepcions esbiaixades de les relacions sexuals; hem de donar als nens i nenes totes les eines per poder gaudir dels seus cossos.

I quan parles d’educació sexo-afectiva, els discursos reaccionaris de la ultradreta pugen de to; ho menystenen i ho ridiculitzen qualificant-ho d’ideologia de gènere. Com si l’absolut desconeixement dels genitals femenins que hi ha hagut durant molts segles no fos ideologia de gènere. Com si limitar la concepció de “sexe” a la penetració no fos ideologia de gènere. Però per més que cridin, no ens aturaran. Perquè volem gaudir dels nostres cossos, dels nostres clítoris, dels nostres orgasmes! I lluitarem perquè ningú no ens ho torni a impedir mai més.