El Parlament Europeu ha aprovat un informe d’iniciativa pròpia que denuncia l’ús abusiu i il·legítim d’aquelles demandes judicials que interposen els grans poders públics i privats amb la finalitat de silenciar veus crítiques

El terme SLAPP (en català, ‘plets estratègics contra la participació pública’) són aquelles demandes judicials que, sistemàticament, presenten grans poders públics i privats amb molts recursos econòmics per tal d’assetjar, intimidar i arruïnar a aquelles persones o entitats que es dediquen a l’escrutini públic del poder. Estem parlant, per exemple, de periodistes, defensors de drets humans i del medi ambient, d’opositors polítics o d’activistes entre d’altres. Per altra banda, les SLAPP també s’han utilitzat sovint contra dones que han denunciat la violència masclista que han patit per part d’homes poderosos.

En aquest sentit, el Parlament Europeu ha aprovat avui un informe que pretén posar les bases d’una futura legislació europea que limiti aquestes pràctiques. Segons l’eurodiputada republicana Diana Riba, ponent a l’ombra d’aquest informe, les SLAPP “són utilitzades cada cop més a Europa per silenciar les veus crítiques i suposen, no només una vulneració de la llibertat de premsa, expressió i informació, sinó que posen la mateixa democràcia en risc ja que pretenen evitar l’escrutini i la rendició de comptes”.

Cal posar fi a l’assetjament judicial i a les mordasses que pateixen aquells que vigilen el poder i incentiven el debat públic

Diana Riba

La Unió Europea ha decidit posar el focus en aquesta problemàtica arran d’alguns casos greus dels darrers anys com fou l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia. Caruana, que investigava casos de corrupció del govern de Malta, tenia més de 47 casos pendents (civils i penals, fins i tot en països fora de la UE) i alguns d’ells van ser fins i tot heretats pels seus fills després del seu assassinat. “Tot i estar davant de casos molt greus, la realitat és que, avui dia, cap Estat Membre ha implementat mesures contra aquest tipus d’assetjament judicial com sí que ja han fet països com els Estats Units o Canadà”, lamenta Riba.

Aquest informe té la intenció d’influir en el paquet de mesures legislatives i no legislatives que la Comissió s’ha compromès a publicar durant el segon trimestre del 2022 en l’àmbit de la llibertat de premsa i dels mitjans de comunicació. Segons la Comissió, aquest paquet inclourà una proposta legislativa concreta contra els litigis abusius dirigits a periodistes i defensors de drets. Per això, Riba ha convidat a l’executiu europeu a fer servir l’informe aprovat avui com a “base de les futures mesures” i ha assegurat que “des del Parlament Europeu empenyerem perquè la Comissió sigui el més ambiciosa possible per a posar fi a l’assetjament judicial i a les mordasses que pateixen aquells que vigilen el poder i incentiven el debat públic”.