Des del Parlament, la republicana carrega contra el 155 i es manté ferma en les seves conviccions: “Amb el roig de la justícia social, el groc de la llibertat i el lila del feminisme, aconseguirem la República que tant anhelem”

Dolors Bassa ha tornat al Parlament de Catalunya per participar a la comissió d’investigació del 155 després de 700 dies injustament empresonada. La republicana ha denunciat que, amb l’aplicació d’aquest article, “el govern espanyol va arriscar el benestar de tota la ciutadania, independentista o no, per rèdit electoral”, i això va ser una “clara irresponsabilitat”. També ha qualificat d’”imperdonable” que el 155 fos aplaudit per alguns grups parlamentaris catalans: “Cap polític que representi els catalans i les catalanes s’hauria d’alegrar del patiment de les seves entitats i conciutadans”.

Bassa també ha reivindicat que, més de dos anys després de la tardor del 2017, “ens hem guanyat el dret a no defallir en la construcció d’un país més just i lliure”. Una construcció que ha d’estar tenyida de tres colors: “És amb el roig de la justícia social i del sindicalisme, amb el groc de la llibertat i amb el lila del feminisme que aconseguirem la República catalana que tant anhelem; cal esforç i persistència col·lectiva”, ha asseverat.

Entre les moltes afectacions del 155 que ha destacat, hi ha els endarreriments en el cobrament de la renda garantida i l’aturada del seu desplegament complet. També, l’ajornament de 200 noves places per a joves migrants sense referents familiars i del nou programa d’acollida de persones refugiades, o l’aturada de l’aprovació de 140 M€ d’ajut a la promoció d’habitatge social. Bassa, que s’ha reivindicat com a feminista, també ha denunciat les paràlisis que el 155 ha provocat en la tramitació de la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació i en el decret de registre dels plans d’igualtat a les empreses, entre altres polítiques feministes.

Per altra banda, la consellera ha recordat que, en la sentència de 12 anys de pena que li ha imposat el Tribunal Suprem, hi apareixen com a arguments per a la sedició, entre d’altres, els serveis mínims que va firmar, com a consellera de Treball, per l’aturada de país del 3 d’octubre de 2017. “El dret a vaga i el dret a manifestar-se són drets fonamentals en qualsevol democràcia. I el decret d’uns serveis mínims no fomenta, en cap cas, la violència”, ha denunciat. Però tot i aquesta injustícia, ha assegurat que continua “amb la mateixa fermesa”: “Ni tribunals, ni anys de presó, ni ningú podrà canviar les meves conviccions; sempre em trobaran lluitant per totes les conquestes socials, laborals i nacionals”.

“La nostra injusta presó no ens farà recular”, ha insistit, i ha defensat que “hem de seguir l’esperit del 3 d’octubre, el dia que ens vam conjurar per avançar junts, lliures i pacífics; i reivindicar l’1 d’octubre, el dia que ens vam defensar pacíficament dels atacs de l’Estat i vam demostrar dignitat”. Bassa té clar que “els drets no es regalen, es guanyen amb la nostra lluita diària i, per això, no podem desistir ni un segon; estic presa, però continuo al costat de la classe treballadora”, ha reblat.