La desigualtat de gènere és una de les causes i efectes principals de la fam i la pobresa al món. El 60% de les persones que pateixen fam crònica són dones i nenes. Però si la dona tingués el mateix accés que els homes a la terra, la tecnologia, els recursos financers i l’educació, la fam al món es reduiria en una xifra que oscil·la entre els 100 i els 150 milions de persones. Són dades del Programa Mundial dels Aliments per al 2013.
La degradació del medi ambient té un impacte sobre els recursos naturals que afecta més les dones que els homes rurals perquè són les dones les que caminen grans distàncies diàriament a la recerca d’aigua i combustible. Les dades de 25 països desenvolupats i 65 països en vies de desenvolupament indiquen que els països amb una major representació parlamentària femenina, són zones on s’afavoreix la reserva d’àrees protegides de terra.
A l’Estat espanyol la inequitat dels salaris se situa entorn del 30-40%. Afegim-hi la discriminació que pateixen les dones a l’hora de sol·licitar un préstec bancari. En canvi, les estadístiques demostren que les dones són les principals beneficiàries dels microcrèdits gràcies a la seva capacitat d’emprenedoria.
Si la resiliència és la capacitat d’assumir amb flexibilitat situacions límits i sobreposar-se a elles, la resilència és, sens dubte, femenina. I les dones immigrades tenen una gran capacitat de resilència, sense la qual la decisió, la migració i l’acomodació serien pràcticament impossibles. El projecte migratori de moltes famílies depèn de l’èxit migratori de la dona.
Malgrat els avanços , som majoritàriament les dones les que empenyem la família. Acostumem a passar una gran part de la nostra vida fent tasques domèstiques i de criança; compartides o no amb feines remunerades fora de casa. Però si tenim en compte només les tasques familiars, podem veure que una dona ha d’organitzar els horaris, els àpats i les activitats familiars perquè cada membre de la família pugui ser al lloc a l’hora en punt; portar l’economia familiar; preveure àpats per poder fer la compra i realitzar-los; tenir neta i endreçada la llar; tenir cura del membres de la família que ho necessiten; ajudar els fills a fer deures; participar de les activitats escolars; preparar i educar els fills perquè siguin els homes i les dones del futur.
Al llarg de la nostra vida som filles, mares, psicòlogues, infermeres, cuineres, dones de la neteja, mestres, pedagogues, comptables, directores, ... i durant tota la nostra vida desenvolupem capacitats com la paciència, la mà esquerra, la creativitat, la intuïció, la comunicació, la reflexió, la serenitat, l'organització, l'estimació i la humanitat.
És hora de reivindicar la revaloració de la dona, tant si decideix sacrificar la seva professió per fer-se càrrec de la família, com si decideix fer equilibris per compaginar les dues facetes, com si decideix no formar una família. El que sí està clar és que aquest reconeixement ha de ser un reconeixement social que es transformi en un reconeixement econòmic en forma de cotització i posterior prestació. Al cap i a la fi, recau sobre les nostres espatlles una gran responsabilitat que determinarà el comportament de la societat futura: parlo dels valors en que educarem els nostres fills i filles per no reproduir un model masculí i antiquat, del respecte que comporta una decisió individual o familiar i del compromís de la societat en ella i per ella mateixa.
Les dones, sigui quina sigui la procedència, hem de tenir dret a triar l’opció que vulguem sense que se’n derivi un sentiment de culpabilitat per ser “improductiva”, de menys teniment social, de no acceptació per un model que en altres cultures és assumit amb naturalitat, de la percepció aliena de semblar recloses i submises.
La societat ha tingut, té i tindrà el compromís de la dona; té la dona el compromís de la societat? La resposta no és tan ràpida ni simple. El compromís efectiu serà quan no haguem de parlar de paritat de quotes i el dia que no haguem de tornar a rememorar el dia de la dona.
Montserrat Torres
Presidenta de la CS de Polítiques d’Immigració