Un dia d’aquests, al metro de València, coincidiren dues dones joves en menys d’un metre quadrat. Una era baixeta, de cabell castany i pell bruna. Duia uns vaquers i una camiseta roja de tirants finets amb un escot pronunciat per on es podia veure l’exuberància dels pits i més enllà.

L’altra dona era alta i duia uns vaquers i una camisa a quadres blava, de cotó i de mànega llarga que li quedava uns quatre dits per dalt dels genolls i un mocador discretament nugat al coll que emmarcava una cara de pell blanca. Com que portava un carret amb un fillet de 5 ó 6 mesos, al qual anava fent festes, li vam deixar l’espai necessari que ella sol·licità amablement demanant-nos disculpes.

Més endavant, quan ja semblava que no hi cabíem més persones, pujà altra dona, un poc més major, que no volia endinsar-se al vagó perquè baixava a la següent parada. Es dirigí a la dona del monyicot per explicar-li-ho i aquella li aclarí la seua posició i es mogué tot el que va poder. Totes contentes. Amb mi, érem quatre dones i la resta tots homes en aquell espai que semblava anar a parir-nos per les finestres.

Cap ni un/a mostrà una actitud de rebuig. Què ens passava pel cap? Potser res. Tot era normal. Persones diverses i iguals fent servir un mitjà públic de transport.

El 15.0% de la població al PV és immigrada, de la qual el 6,9 % és extracomunitària, d’aquests el 16,5% procedeixen del Marroc (2007). I una de cada dues persones immigrades és dona; això és el 50% de la població immigrada són dones o potser més perquè les notícies i les estadístiques no fan la diferenciació de gènere, sols si són objecte o subjecte de tragèdies, diguem víctimes de maltractaments, explotació sexual, delinqüència a petita escala, etc.

O ens mostren la dona immigrada des del tòpic exòtic i el rol tradicional femení, la qual cosa només ens crea una imatge de rebuig o de llàstima.

Els estudis que atenen al gènere, però, ens descobreixen una realitat diferent i diversa; malgrat que també hi són els altres índexs. Les dones immigrades, per exemple, tenen major taxa de fecunditat (44,3% al 2010 València), denuncien un 11% més que les del seu país els maltractaments, s’interessen pel voltant i generen canvis d’actitud respecte a la vestimenta, la família, la llengua... més ràpids que els homes per poc que siga el contacte amb l’entorn humà i social d’acollida. No és fàcil fer segons quins canvis que t’han inculcat des del bressol.

Estem 'condemnats/es' a conviure, més tard o més d’hora, amb la diversitat i la multiculturalitat, amb el mestissatge i el plurilingüisme... I això ens ha d’enriquir i fer més savis i sàvies. L’ensenyament, les polítiques alliberadores i tolerants, que creen espais de coneixences, de convivències, de debat... ho faran possible perquè davall del burka o del nigah, o del mocador... hi ha unes dones iguals a les altres dones que parlen i els preocupen els mateixos temes i que desitgen les mateixes coses. Sols cal escoltar-les, donar-los l’oportunitat d’expressar-se i tindre la ment oberta i interessada per elles també.

Les dones sols aconseguirem els nostres drets plenament quan aconseguim els de totes i, totes, vol dir TOTES.


Carme Camps
Secretària de la Dona d’ERPV