El CGE avala la llei de l’occità com a mesura de foment i protecció d’una llengua pròpia en el seu territori

El Consell de Garanties Estatutàries ha desestimat les al·legacions del PP i avala el projecte de Llei de l’occità com a mesura de protecció i de foment d’una llengua pròpia i oficial en el seu territori. Per la diputada d’Esquerra M. Àngels Cabasés, ‘una vegada més, el PP ha demanat dictamen d’un projecte de llei emanat del Parlament de Catalunya, però en aquesta ocasió amb una especial significació per part d’aquest partit espanyolista, perquè acabava de sortir la sentència del Tribunal Constitucional’. Un dictamen que permet al ple del Parlament aprovar la llei sense cap canvi i mantenint els conceptes recorreguts pel PP.

El projecte de Llei pretén dotar la llengua occitana d’un marc legal que s’adeqüi a les previsions de l’article 6.5 de l’Estatut de 2006, que la defineix com a ‘llengua pròpia de l’Aran i la declara llengua oficial a Catalunya’, així com també a les de l’article 36 del mateix Estatut, que estableix els drets lingüístics en relació amb l’aranès i remet al legislador autonòmic la seva concreció. És a dir, ‘reconèixer, protegir i promoure l’occità en la seva varietat aranesa’. Segons Cabasés, ‘és la primera llei d’àmbit lingüístic que el Parlament hauria tingut l’ocasió d’aprovar després de la sentència del TC’.

Quant a la utilització de l’aranès per part de la Generalitat en les seves relacions institucionals a l’Aran, el text estableix que aquest precepte deriva del seu caràcter de llengua pròpia del territori de l’Aran i oficial a Catalunya que l’article 6.5 EAC li confereix d’acord amb les previsions del mateix Estatut d’autonomia i de les lleis de normalització lingüística. En ús d’aquesta habilitació estatutària, ‘el projecte de llei declara que l’occità s’emprarà «preferentment» com una clara mesura de protecció i promoció d’una llengua, que és minoritària en aquest àmbit’. L’ús de l’aranès per part d’aquestes institucions a l’Aran suposa l’explicitació del reconeixement del seu caràcter oficial, al mateix temps que afavoreix la seva visualització, fomenta i promociona la seva utilització.

En aquest sentit, Cabasés ha explicat que se segueix el model utilitzat en les lleis de normalització lingüística a Catalunya i avalat pel Tribunal Constitucional. ‘El dictamen del Conselh de Garanties reconeix que la utilització de l’aranès per part de l’administració de l’Estat ubicada a l’Aran és constitucional i estatutària’, ha dit, i ha afegit que ‘es reconeix que la competència de la Generalitat per regular es actuacions judicials efectuades en aranès i la valoració del coneixement de l’aranès com a mèrit per accedir a la carrera judicial no són contràries a la Constitució ni a l’Estatut’.


Els articles que es posaven en dubte

El dia 6 de juliol d’enguany, el PP va demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per analitzar la seva adequació a la Constitució espanyola i a l’Estatut d'Autonomia dels següents articles del projecte de Llei de l’aranès:

- Article 2, apartat 3, lletra a): l’aranès és la llengua d’ús preferent de totes les institucions de l’Aran.
- Article 5, apartat 4: l’aranès és la llengua que s’ha d’utilitzar normalment per part de la Generalitat a l’Aran en les relacions dels seus òrgans i amb la ciutadania.
- Article 5, apartat 7: l’ús preferent de la llengua aranesa en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat ubicada al territori d’Aran.
- Article 6, apartat 5: les institucions de la Generalitat i els ens locals que exerceixen competències a l’Aran han d’emprar preferentment l’aranès en llurs relacions institucionals.
- Article 9: l’ús de l’aranès en l’àmbit de l’Administració de Justícia.