La comissió d'Agricultura i Medi ambient del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres una proposició no de llei d'Esquerra Republicana per derogar les últimes modificacions de cinc lleis que han suposat ‘una important reculada en la protecció del medi ambient’, segons el diputat republicà Xavier Eritja, que va ser l’encarregat de defensar-la. Aquestes modificacions suposen, a criteri d'Esquerra Republicana, ‘una via oberta a la privatització i mercantilització del medi ambient’ i, en un altre sentit, ‘una important recentralització i invasió competencial’.

Les lleis afectades i objecte de la iniciativa són la Llei de Forests, la Llei de Costes, la Llei de Parcs Nacionals, la Llei de Patrimoni Natural i de Biodiversitat i la Llei d'Avaluació Ambiental. ‘És urgent revertir les mesures adoptades pel Partit Popular en aquestes lleis abans que suposin un irrecuperable dany al medi ambient’, assenyala Eritja.

A criteri d'Esquerra Republicana, i per assenyalar alguns dels punts que van motivar la proposició no de llei finalment aprovada:

Llei de Forests. Ataca directament a la capacitat dels agents forestals -6.000 en el conjunt de l'Estat espanyol, 500 d'ells a Catalunya- per denunciar delictes mediambientals i es converteixen en un cos merament auxiliar. Obre la porta a construir en terrenys incendiats abans dels 30 anys previstos en la Llei 43/2003, la qual cosa és una invitació a l'especulació, i retira l'obligatorietat dels plans de gestió per a muntanyes no catalogades tant públics com a privats.

Llei de Costes. La modificació de la Llei 22/1988 és una traïció al títol de la mateixa, Protecció i Ús Sostenible del Litoral, ja que s'afavoreix la seva inseguretat i s'empara la destrucció dels ecosistemes i el manteniment de l'especulació urbanística, que tant ha afectat a la costa. 

Llei de Parcs Nacionals. Suposa la primera fase de la seva privatització, obrint la porta a declarar-los urbanitzables, a convertir-los en vedats privats de caça o en una zona d'esbarjo lúdic-esportiu, atacant la seva biodiversitat. Suposa, també, una recentralización i invasió competencial, com ja va advertir al Govern el propi Consell d'Estat.


Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. La modificació de la Llei 42/2007 suposa una descarada i inacceptable invasió de les competències autonòmiques en favor d'una recentralització estatal. És paradoxal, a més, que els objectius que afirma pretendre la Llei se subordinin als interessos que determini el Ministeri de Defensa respecte als terrenys de la seva propietat, alguns d'ells contaminats per l'acció de l'Exèrcit i en altres casos, terrenys de gaudi exclusiu dels militars (simples prebendes), herència d'altres èpoques històriques.

Llei d'Avaluació Ambiental. Es va tramitar abans de la revisió prevista de la normativa comunitària, obligant en breu a una nova reforma legislativa per adaptar-se a les noves Directives comunitàries. Es produeix una important inseguretat jurídica -que se sumeixi a la provocada per la confusió generada per la invasió competencial-, provocant la consegüent desorientació i incertesa que qüestiona el propi incentiu d'inversió que en teoria pretén la Llei. Suposa una important desregulació dels requisits mediambientals i, per extensió, una lesió a la qualitat de vida de les persones i poblacions afectades. Es retalla el control i fiscalització per part dels òrgans competents de l'Administració en avaluació mediambiental, delegant aquesta funció en òrgans no competents, alhora que es retalla la informació i participació ciutadana.

Eritja s’ha mostrat molt satisfet per l’aprovació de la proposició no de llei, a la qual s’ha afegit a proposta del PSOE una esmena per derogar les últimes modificacions de dues lleis ambientals més. La iniciativa ha anat endavant amb l’única oposició del PP i l’abstenció de Ciudadanos.
En essència, segons Eritja, el que la majoria absoluta del PP va fer modificant aquestes lleis va ser ‘trencar la protecció d’espais naturals i de domini públic per facilitar-ne la privatització’. Era molt important, afegeix Eritja, ‘saber quins posicionaments ambientals hi havia entre els grups parlamentaris’ abans de la compareixença, la setmana que ve, de la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina.