El Ple del Congrés ha acordat aquesta nit instar el Govern espanyol a impulsar l'anul·lació del consell de guerra sumaríssim a què va ser sotmès el 1939 el que fou president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, però ha rebutjat la petició que l'Estat espanyol demani perdó pel seu afusellament.

En l'exposició de motius de la proposició no de llei, el portaveu al Congrés, Joan Tardà, ha denunciat que les forces polítiques optessin en la Transició per l'"oblit" d'aquest fet i altres similars i que "en nom de 'tancar ferides' històriques, van permetre que centenars de milers de famílies republicanes continuessin patint injustícies".

La iniciativa ha comptat amb el ple suport de les principals formacions nacionalistes, CiU i PNV, dels quatre partits del Grup Mixt (BNG, Chunta Aragonesista, Eusko Alkartasuna, Nafarroa Bai) i Esquerra Verda (IU-ICV).

Així mateix, el portaveu al Congrés ha subratllat que gairebé 30 anys després de la mort de Franco, el poble català "ha convertit l'anul·lació del consell de guerra, la rehabilitació del seu honor i la demanda de perdó per part de l'Estat espanyol als seus familiars i al poble de Catalunya a l'estendard de la qual cosa ha de ser la sincera reconciliació que permeti traslladar a les noves generacions verdaders valors de pau, llibertat i democràcia".

Tardà ha recordat també que l'avi del president, José Luis Rodríguez Zapatero, també va ser afusellat en la guerra civil i ha demanat "valentia" als socialistes per "encapçalar la reparació demandada", com al seu dia es va fer a Alemanya. Però el PSOE ha recalcat que la democràcia no és "hereva" de la dictadura, per la qual cosa no veu necessitat que un Govern democràtic assumeixi aquesta culpa, mentre que el PP ha insistt en la conveniència de no reobrir "velles ferides".

Aquesta reclamació a l'Estat espanyol perquè demani perdó per aquests fets ha estat el principal obstacle pel consens. El PSOE ha proposat una altra redacció diferent de la d'ERC que, partint del reconeixement de la figura Companys, es busqui el seu desgreuge en el marc de la comissió interministerial i que s'exigeixi al Govern un estudi sobre la possibilitat d'anul·lar sentències injustes emeses en judicis sumaris durant la dictadura.