El conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ha assegurat que el projecte d'Estatut es va aprovar a Catalunya "gràcies a la generositat política del Govern de la Generalitat, que no ha volgut monopolitzar la bandera de la defensa del país i ha tingut el mèrit de saber renunciar al protagonisme".

Per Bargalló, l'Estatut suposa una "victòria d'un nou catalanisme obert, ampli i plural" que deixa enrere el "catalanisme de la derrota", que, segons el seu parer, estava instal·lat al país.

Bargalló ha obert la segona jornada del Debat de Política General al Parlament amb un discurs ple de xifres, dades i projectes concrets de l'Executiu per il·lustrar l'emergència d'una "Catalunya feliç, il·lusionada i amb futur".

Això no obstant, ha justificat el procés estatutari i ha dit que el Govern tripartit "ha fet el que l'anterior Govern no va fer, ni semblava que volgués fer ni que tingués el coratge de fer: impulsar la reforma del Estatut i del sistema de finançament".

"L'Estatut s'ha fet amb aquest Govern, no amb un altre, tot i les dues dècades de laminació de l'autogovern" de Catalunya. A més, ha recordat que "difícilment trobarem millors condicions" per a l'aprovació a les Corts, ja que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "aposta pel procés i ha promès la seva paraula".

Bargalló: "El 2006 serà l'any de les polítiques socials"

El conseller primer ha fet també un repàs de les polítiques que el Govern ha fet per millorar la qualitat dels serveis públics: l'educació, la sanitat, el treball, un programa per a les persones dependents i la llei de prestacions, a través de la qual cap persona catalana no tindrà rendes per sota dels 6.000 euros anuals, l'aportació més important feta a Catalunya per posar fi a l'exclusió social.

Per conèixer de primera mà les inquietuds i demandes de la ciutadania, Bargalló ha dit que ha visitat la majoria d'ajuntaments de Catalunya i ha assegurat que molts d'ells presenten preocupacions similars. Les principals són les següents: la immigració, l'habitatge, l'atur i la seguretat. També destaquen els plans territorials, entre els quals hi ha actualment en marxa el de l'Alt Pirineu i Aran i el de l'Empordà, i estan en estat avançat el de la Plana de Lleida i el de les comarques centrals.

El conseller ha destacat també que el govern vol abordar el català des de la perspectiva social. Per això, pretenen que el català esdevingui la llengua d'acollida per a les persones nouvingudes. També s'hi vol incorporar la perspectiva de gènere i la igualtat de la dona, una de les principals reivindicacions del govern, així com reconeixements d'altres col·lectius insuficientment atesos fins ara. Finalment, Bargalló ha dit que l'horitzó cap on s'orienta el país amb el nou Estatut és un ampli projecte de construcció nacional i plural amb predomini d'un nou catalanisme.