El Govern ha aprovat l’Avantprojecte de llei del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’acabar amb l’actual dispersió normativa i superar el relaxament del règim d’incompatibilitats de les persones que ocupen els llocs de màxima responsabilitat política.

Segons ha explicat el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, l’actuació del personal al servei de les administracions públiques ha de subjectar-se a un seguit de principis, els quals s’emmarquen dins del bloc de constitucionalitat.

En aquest context, té una especial rellevància el seu règim d’incompatibilitats, la finalitat del qual és garantir que la seva actuació sigui imparcial i objectiva. Aquest fet és especialment important en el cas dels alts càrrecs, els quals han de demostrar la imparcialitat de la seva actuació mitjançant una dedicació absoluta a les funcions que els han estat encomanades, sense que pugui ser mediatitzada per altres activitats o interessos, per tal de servir amb la màxima eficàcia, eficiència i objectivitat els interessos generals dels ciutadans.

La regulació actual és dispersa: la Llei 21/1987, de 26 de novembre, regula el règim d’incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i inclou dins del seu àmbit d’aplicació els alts càrrecs de l'Administració pública de Catalunya. A més, els membres del Govern tenen unes incompatibilitats més rigoroses, previstes en la Llei 3/1982, de 23 de març, i altres alts càrrecs tenen previsions d’incompatibilitats disperses en la normativa vigent. De conformitat amb aquestes normes es varen crear els registres d’activitats i béns patrimonials d’alts càrrecs al servei de la Generalitat, per tal de satisfer la demanda social de la independència dels gestors dels interessos públics i de la transparència de la seva actuació tant en la vida pública com en la privada.

Dins d’aquest context, l’Avantprojecte de llei pretén establir una legislació específica aplicable a aquest col·lectiu i, alhora, unificar en una sola norma els punts més importants que conformen el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

Aquesta Llei està dividida en cinc títols, tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

En la mateixa Llei es fixa l’objecte i l’àmbit d’aplicació i es delimiten els òrgans que tenen la consideració d’alts càrrecs només a efecte d’aquesta Llei.

Especialment cal destacar el títol II, en el qual es fixen els principis generals que han d’inspirar l’actuació dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. En primer lloc s’estableix el deure de dedicació absoluta, que comporta que no es pugui compatibilitzar l’activitat que es desenvolupa amb cap altra, amb l'única excepció de les activitats que es determinen amb caràcter excepcional en aquesta Llei. Relacionats amb l'anterior, els altres principis que s’estableixen són el de retribució única, el deure de lleialtat, el deure d’abstenció i la prohibició d’intervenir amb posterioritat al seu cessament en activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals s’hagi intervingut directament en l’exercici de l’alt càrrec, ni formalitzar cap tipus de contractes d’assistència tècnica, de serveis o similars amb l’Administració, organismes, entitats o empreses del sector públic en els quals s’ha prestat serveis com a alt càrrec.

En la resta de títols es regulen les activitats públiques o privades que, excepcionalment, es poden desenvolupar, les declaracions d’activitats i de béns patrimonials, i el règim de gestió i control dels actius financers que es puguin posseir.

Finalment, la Llei també regula el règim de responsabilitats i delimita, entre altres aspectes, les infraccions i sancions aplicables. Aquesta és una novetat important, atès que en l’actual normativa no hi ha cap règim sancionador per als alts càrrecs.