El Govern condemna la pena de 18 mesos d’arrest domiciliari que la Junta Militar Birmana ha imposat a la líder opositora del país, Aung San Suu Kyi, Premi Internacional Catalunya (2008) i Premi Nobel de la Pau (1991), per haver infringit els termes de l’arrest domiciliari a què estava sotmesa des de 2003, i demana el seu alliberament.

El vicepresident del Govern i president en funcions de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha volgut expressar 'el malestar del Govern per aquesta decisió' i ha manifestat tot el seu suport a la líder opositora birmana, 'pels seus mèrits en la defensa dels drets civils, de la llibertat democràtica, del dret a la reunió i a la llibertat d’expressió'. Josep-Lluís Carod-Rovira ha remarcat 'l’actitud exemplaritzant de Suu Kyi arreu del món i la seva fermesa en la lluita a favor de la democràcia', valors que li van merèixer la concessió del Premi Internacional Catalunya per part de la Generalitat l’any 2008.

El passat mes de maig el president de la Generalitat, José Montilla, va enviar una carta a l’ambaixador birmà a Espanya, Saw Hala Min, reclamant l’alliberament de la líder opositora, després que el 14 de maig fos enviada a la presó d’Insein, a Rangun, acusada d’haver trencat els termes del seu confinament.


Aung San Suu Kyi

Aung San Suuy Kyi (Rangun, Birmània, 1945) és filla del comandant Aung San, heroi nacional que firma el tractat d’independència de Birmània (nom del país fins el 1988) amb el govern britànic abans de ser assassinat el 1947.

És llicenciada en Filosofia, Política i Economia per la Universitat d’Oxford (1967). L’octubre de 1991 el Comitè Noruec del Nobel li concedeix el Premi Nobel de la Pau, guardó que recullen els seus fills el 10 de desembre a Oslo. Aquell mes Suu Kyi publica Freedom from Fear.

Per la seva línia crítica amb els militars al poder i la seva aposta per la reconciliació nacional, Suu Kyi és condemnada a 6 anys d’arrest domiciliari, que compleix fins el 1995, quan és alliberada per la Junta Militar Birmana. Entre el novembre del 2000 i el maig del 2002 és posada novament sota arrest domiciliari i el maig del 2003 empresonada, després de la massacre de Depayin.

A banda del Premi Nobel de la Pau (1991) i del Premi Internacional Catalunya (2008), Suu Kyi ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Thorolf Rafto Memorial (1990), el Sakharov (1991), l’Eleanor Roosevelt pels drets humans (2000) o l’Olof Palme.