El Departament de Benestar i Família, a través de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, ha organitzat una jornada de presentació del Pla integral del poble gitano a Catalunya amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano el proper 8 d’abril. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, ha qualificat aquest pla com “del compromís polític i social amb el poble gitano al nostre país”.

La jornada s’ha organitzat en un moment important per al poble gitano de Catalunya que, després de molts anys i de diferents governs, avança en el seu reconeixement institucional amb la implantació de mesures concretes, estables i obertes a tota la societat. Es volen posar en comú les diferents experiències institucionals dedicades al poble gitano que s’impulsen des de diferents administracions de l'Estat.

Una taula rodona ha permès parlar dels diferents plans institucionals que s’estan promovent, s’han exposat els plans existents a Catalunya, Andalusia i el País Basc. Una segona taula rodona ha servit per exposar la implicació i la participació activa en les polítiques que tenen els consells de participació del poble gitano a l’Estat espanyol: el Consell Assessor del Poble Gitano a Catalunya, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, el Consejo para la Promoción Integral y la Participación Social del Pueblo Gitano en el País Vasco, el Consejo de Participación del Centro Socio-cultural Gitano Andaluz i el Consejo Estatal del Pueblo Gitano.


El Pla integral del poble gitano a Catalunya

El Departament de Benestar i Família ha posat en marxa un treball de participació i col·laboració entre les entitats gitanes i els diferents departaments, així com entre els sindicats i el món local que ja va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el novembre de 2005. Aquest pla conté un conjunt d’actuacions adreçades a facilitar que les persones gitanes arribin a la igualtat d’oportunitats a partir de treballar sobre la diferència i el respecte als trets culturals i identitaris que els són propis i les normes socials i de convivència de què ens dotem la societat catalana.

Les línies prioritàries del pla són: per una banda, que les persones gitanes puguin arribar a equiparar les possibilitats d’accés i promoció en el mercat laboral, l’accés a l’habitatge, la promoció educativa i l’accés a la universitat, la promoció del jovent i dones. En definitiva, les actuacions transversals que permetin visualitzar les persones gitanes en tots els àmbits de la nostra societat. Per altra banda, la possibilitat que puguin desenvolupar, mantenir, estudiar i difondre la cultura i la llengua gitanes a Catalunya.

El procés de desenvolupament del pla ha aplegat tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, les organitzacions i les entitats gitanes, les institucions i els ens locals, les organitzacions de l’àmbit social, sindical, cultural, universitari, etc. Els col·lectius i les associacions del poble gitano de Catalunya han estat presents en tot el procés de disseny i elaboració del pla, i es compta amb la seva participació en l’aplicació i l’avaluació.

Les accions que preveu el pla estan pensades per cobrir mancances i necessitats urgents de tipus social, però també per potenciar la participació de les persones gitanes en debats socials en què puguin expressar què proposen per incidir en el canvi de situacions de desigualtat que encara existeixen avui en dia.


Aportacions a Catalunya de la cultura gitana

La cultura gitana ha aportat elements i valors culturals des de la seva arribada a Catalunya al segle XV i, a dia d’avui, ja fa més de trenta anys que els moviments socials treballen en la línia d’obtenir un reconeixement institucional i un ressò en la societat.

Una aportació clara als Països Catalans ha estat en l’àmbit lingüístic. En alguns llocs de la Catalunya Nord la llengua catalana es manté per grups de persones gitanes que hi viuen. A més, moltes paraules que fem servir actualment provenen del romaní i del caló.

La solidaritat de grup i el diàleg com a eix de la convivència també són aportacions de gran valor, el poble gitano aporta experiència en allò que es refereix a la seva tradició de resolució i mediació en situacions de conflicte.

Per últim el moviment de les dones gitanes, tot i ser molt incipient, està fent aportacions que afavoreixen canvis tant en el poble gitano com en la societat en general, com ara en l’àmbit de les reivindicacions de gènere, la violència de gènere o la discriminació laboral.