La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, ha presentat el Pla d’acció per la inclusió i la cohesió social a Catalunya que encapçala el seu departament emmarcat en el Pla de Govern del període 2004-2007. Es tracta d’una acció interdepartamental en l’àmbit de la cohesió social que té com a objectiu prevenir i lluitar contra els factors d’exclusió social i posar les eines necessàries en favor d’una societat més cohesionada i més justa.

Un cop informats el Consell Executiu de Govern i la Comissió Rectora del pla, el Departament de Benestar i Família ha obert un període, fins a finals d’abril, de diàleg per a la concertació amb el món local, els agents socials (sindicats i empresaris) i el conjunt de departaments de la Generalitat de Catalunya. Com a resultat d’aquest procés participatiu, es recolliran totes les accions que des dels diferents fòrums s’aportin per executar-lo durant el període 2006-2009.

S’han fixat vuit línies estratègiques d’actuació que responen a dues necessitats: reorientar i engegar polítiques que debilitin els factors generadors d’exclusió, i la implantació de polítiques de prevenció i atenció a les persones i els col·lectius més vulnerables.

La nova orientació política del Departament de Benestar i Família fa palès que les causes d’exclusió social s’entenen no només per motius de pobresa econòmica, sinó que es treballa per garantir la igualtat real d’oportunitats per a tothom. Aquestes polítiques han de tenir en compte altres àmbits com ara el de ciutadania i participació i l’espai social i comunitari. La integració social d’una persona passa pel seu reconeixement i acceptació en tots tres àmbits: l’econòmic/laboral, el de ciutadania/participació i el social/comunitari.


La realitat catalana

Durant els darrers anys s’ha reduït a Catalunya el nombre de persones en situació d’extrema pobresa. En canvi, però, s’han incrementat les situacions de risc, de forta vulnerabilitat (el que ja s’anomena pobresa relativa), determinades pels canvis estructurals que s’estan produint al nostre país. Els principals eixos d’aquestes modificacions són la precarització del mercat de treball, una forta inestabilitat en l’ocupació, la fragilitat de les estructures familiars, que han reduït la seva capacitat protectora (visualitzat sobretot en les llars unipersonals i les monoparentals) i una protecció del sistema públic de pensions que resulta insuficient.

Un altre dels grans canvis sociodemogràfics a Catalunya en els darrers anys ha estat l’eclosió del fenomen de la immigració, que actualment representa una mica més de l'onze per cent del conjunt de la població empadronada de Catalunya.

La Fundació Un Sol Món ha presentat l’estudi "La pobresa a Catalunya. Pobresa monetària i privació a Catalunya a principis del segle XXI", que fixa la taxa de pobresa a Catalunya, l’any 2000, en un 18,6%, és a dir, gairebé 1.200.000 persones. Segons aquest informe, els col·lectius amb major vulnerabilitat a Catalunya són les llars composades per sis o més membres, les persones majors de 65 anys, majoritàriament dones, les dones menors de 35 anys que viuen soles, les llars monoparentals formades per adults en edat activa i amb infants a càrrec, les llars encapçalades per persones amb alguna discapacitat o les llars en què hi conviu algun adult depenent o persona amb discapacitats.


Plans d’actuació

Ja s’han començat a realitzar nombrosos plans i actuacions que afecten diversos àmbits. Així, doncs, en l’àmbit de la immigració i de les minories ètniques, destaca el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 i l’elaboració i l’impuls del Pla integral del poble gitano. Així mateix, també s’impulsa la Llei de serveis socials de Catalunya i la Llei de prestacions econòmiques assistencials (que fixa les bases per garantir per llei ingressos mínims a les persones amb ingressos provinents bàsicament de pensions baixes), totes dues actualment en tràmit parlamentari.

En l’àmbit de les polítiques de suport a les famílies, destaca l’extensió a les famílies monoparentals de l’ajuda especial a les famílies nombroses, l’increment de les prestacions per a infants menors de tres anys a càrrec, i la concessió de nous ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat.

En l’àmbit de les polítiques de gènere, cal remarcar l’elaboració del V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya.

En el terreny de les polítiques de protecció de la infància i l’adolescència, s’ha impulsat el Pla de xoc 2004-2007 per a la protecció de l’infància i l’adolescència.

En el camp d’atenció a les persones en situació de reclusió penitenciària, s’ha col·laborat en l’impuls de la Taula Cívica del Sistema Penitenciari Català, en el Programa de formació permanent del personal penitenciari i en l’elaboració del Pla director d’equipaments penitenciaris.

En el camp del desenvolupament educatiu i comunitari, cal destacar el Pla per la llengua i la cohesió social, el qual planteja el desenvolupament dels plans educatius d’entorn com un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives de la nostra societat, i coordina i dinamitza l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves a partir de diverses iniciatives locals. Així mateix, s’han revisat i millorat els punts Òmnia implantats en barris i poblacions amb plans de desenvolupament comunitari. Finalment, cal destacar l’obertura d’una nova convocatòria d’ajuts a persones amb dependències que beneficia, fonamentalment, la gent gran en situació de vulnerabilitat.