'El conreu de tomàquets, enciams, bledes, pastanagues, cols, pebrots i tantes d’altres hortícoles i verdures fresques al nostre país s’ha mantingut fins al dia d’avui sense cap mena de subvenció europea, com també ho han fet, entre d’altres, els sectors dels fruiters i dels cítrics. La seva presència ha preservat parts molt importants del nostre territori, no tan sols per extensió sinó també, i sobretot, per la seva importància estratègica, ha contribuït a una millor alimentació dels nostres ciutadans des de temps ancestrals, -recordeu la famosa i reputada dieta mediterrània- i ens ha assegurat una sobirania alimentària la importància de la qual sembla que ara estem oblidant.

L’actual crisi econòmica també està afectant a la nostra horticultura. A diferència d’altres crisis econòmiques aquesta està afectant greument els nostres pagesos. Una munió de problemes amenacen amb la desaparició d’aquest sector econòmic tan important pel nostre país. L’entrada massiva de productes de països tercers a la Comunitat Europea sobrepassant les quantitats acordades enfonsa els preus que reben els nostres pagesos, sense que repercuteixi en els preus que paguen els consumidors. La pressió sobre els preus no ve sols només de les importacions fraudulentes de països de fora d’Europa, el control de les grans superfícies sobre la demanda també castiga als preus rebuts pels nostres pagesos.

A la crisi de preus s’hi ha afegit enguany la crisi de vendes produïda per les infundades denuncies alemanyes en contra de les produccions hortícoles estatals per l’E. Coli i la morositat que castiga les vendes realitzades als grans mercats majoristes.

Catalunya no es pot quedar sense producció hortícola pròpia. Els nostres ciutadans han de poder seguir consumint productes de qualitat, de proximitat (quilòmetre zero) i els nostres pagesos els han de poder seguir produint, guanyant-se la vida, mantenint l’equilibri territorial, tot perllongant la nostra sobirania alimentaria que eviti futures alces de preus. Per això cal que els organismes de la CE facin la seva feina tot controlant els productes, tant la quantitat com la qualitat, que entren a les seves fronteres i reguli el mercat de manera que l’oligopoli dels compradors no acabin d’enfonsar els preus que reben els nostres productors. Així mateix els pagaments s’han de fer efectius i evitar que la morositat s’estengui també en aquest sector econòmic.

Cal que la ciutadania sigui conscient del que ens hi juguem i consumeixi productes hortícoles de proximitat, de qualitat, autòctons, saludables, respectuosos amb el medi ambient. En definitiva, cal que guanyem en termes de sobirania alimentaria'

* Article de la Comissió Sectorial d'Agricultura.