El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que regula l'ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l'Aran i que, segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya "en l'únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori"."Aquesta llei és un exemple d'allò que és aquest país, una terra que respecta i reconeix la seva pluralitat", ha manifestat el vicepresident en la seva intervenció al ple de la cambra, que ha fet en català i aranès. Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat la importància del text, "una llei de reconducció històrica" que atorga a l'occità "una protecció, un reconeixement oficial i un prestigi dels quals no havia gaudit mai". Al ple han assistit el Síndic de l'Aran, Francesc Boya; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i els membres de la ponència de la llei.

El vicepresident del Govern ha explicat que la Llei de l'aranès "ha de protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua que va iniciar el seu caminar amb els trobadors, en l'inici del mil·lenni passat". És per això, ha dit, que es tracta d'una llei pels aranesos, els catalans i els occitans. I és que, ha manifestat, "amb aquesta llei reconeixem el valor específic de l'aranès, donem recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l'occità a la Vall d'Aran i projectem que un procés de garanties sigui present en l'administració, l'educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals". Ha recordat en aquest sentit que amb la nova llei s'estén l'aranès per tota l'administració catalana, es promou la seva presència en àmbits tan diversos com la universitat, la formació d'adults, la cultural o l'onomàstica: "Fem una llei de protecció social de la llengua pròpia de l'Aran", ha sentenciat. Per Josep-Lluís Carod-Rovira, és "una bona llei" per Catalunya, l'Aran i Occitània. En el cas de Catalunya, ha explicat, perquè "recupera la legitimitat d'una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric". I en el cas de l'Aran i Occitània perquè "permetrà que la seva identitat sigui reconeguda de forma indiscutible". "Els occitans de tot el món guanyen amb aquesta llei una legitimitat que no tenien, una justificació imprescindible i una potenciació legal de la seva identitat", ha manifestat. De fet, el vicepresident ha anat més enllà en considerar que amb la norma "reconstruïm un espai jurídic de relació entre els catalans i els occitans", que potenciarà les relacions entre tots els territoris de llengua occitana, facilitarà l'establiment d'acords i convenis amb institucions i entitats i promourà també la projecció exterior de la llengua.