El Parlament ha aprovat avui el projecte de llei del llibre quart del Codi Civil, relatiu a les successions que, per primera vegada a tot l’Estat, impedeix que les persones que hagin estat condemnades per maltractar la seva parella o els seus fills es beneficiïn de l'herència de les seves víctimes.

Una de les novetats que incorpora el projecte de llei és el concepte d'’indignitat successòria’ en casos de violència domèstica, que impedeix que les persones que hagin matat o infligit greus lesions a la seva parella, fills o pares, i hagin estat condemnats per això en sentència ferma, puguin beneficiar-se de la seva herència.

Així mateix, també podran ser considerats indignes d'heretar els que hagin estat condemnats per sentència penal ferma per haver deixat de pagar les prestacions econòmiques acordades pel jutge a favor del seu cònjuge o els seus descendents, així com els que hagin abandonat els seus fills o atemptat contra la seva dignitat.

La llei ha estat aprovada per unanimitat, ja que arribava al ple sense cap esmena gràcies a les negociacions entre tots els grups durant les fases de ponència i comissió.

Respecte als drets successoris dels vidus, el projecte de Codi Civil equipara els matrimonis a les parelles estables, d'acord amb els requisits formalitzats en escriptura pública, sempre que tinguin algun fill en comú o puguin acreditar que han conviscut durant més de quatre anys.

Amb la nova normativa, s'obre la possibilitat que els vidus, en comptes de disposar en usdefruit dels béns del seu cònjuge, puguin substituir aquell dret, si així ho decideixen, per la propietat d'una quarta part de l'herència. Com a alternativa, el vidu podrà optar a una vuitena part de l'herència del difunt i a disposar de l'habitatge conjugal en règim d'usdefruit. D'aquesta forma, es reconeixen els mateixos drets a tots els tipus de parella, és a dir, als matrimonis i les unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals.

Una altra innovació del projecte de Codi Civil és que suprimeix la possibilitat de dictar testament davant el rector de la parròquia, com era tradició a Catalunya, i substitueix aquesta figura per la de l'alcalde de la població, però reservada a situacions excepcionals en què el perill de mort impedeixi acudir a un notari.

El diputat d’Esquerra, Miquel Àngel Estradé, ha celebrat que s'hagin 'refet ponts respecte les posicions inicials’ i s'hagi ‘trobat el consens a la cambra’. Estradé ha destacat que la societat 'ha canviat molt respecte a la forma d'entendre la parella, les relacions econòmiques i les relacions socials'. Davant aquesta societat 'canviant', creu que 'calia adequar tot aquest cabal jurídic'.

Estradé ha insistit en què amb aquesta llei ‘s’equiparen les dues formes d’adopció, que això és una qüestió important’, i que es permet ‘beneficiar-se de la inscripció al registre civil sense que hi pugui haver cap problema als fills que han nascut d’una fecundació assistida consentida per l’altre membre de la parella’. ‘Aquesta realitat social, potser fins ara minoritària, provocava situacions d’injustícia palesa, que calia afrontar’, ha afegit el diputat independentista, tot i que ha recalcat que quan s’abordi el codi de família es podrà tractar aquesta qüestió de forma més extensa.