El Parlament ha aprovat avui la llei que permet que la Generalitat resolgui abans d'acudir a la via judicial recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns immobles. Aquesta normativa, que desenvolupa l'Estatut, preveu que sigui la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques la que decideixi sobre aquest tipus de recursos.

La Generalitat tindrà l'assessorament d'una comissió formada, com a mínim, per un notari, un registrador de la propietat, un catedràtic d'universitat i un lletrat de reconegut prestigi. Tots ells han de ser nomenats pel conseller de Justícia a proposta de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. La Direcció General ha de resoldre en un mes sobre la seva pròpia competència. Si es considera competent, ha de resoldre el recurs en tres mesos i, en cas contrari, elevarà l'expedient al Ministeri de Justícia. La no resolució expressa del recurs significa desestimació.

La llei en substitueix una altra del 2005 referent als recursos contra les qualificacions dels registradors de propietat de Catalunya, que presenta ja algunes insuficiències i defectes i que era més aviat una regulació de mínims. En la nova normativa, s'hi introdueix més precisió en les regles d'atribució de la competència a la Direcció General, que s'adapten millor a l'Estatut. Les resolucions expresses de la Direcció General es poden impugnar davant dels òrgans jurisdiccionals competents, i defensa que la via judicial estigui centralitzada en un òrgan, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i no dispersa als jutjats de primera instància, per a la qual cosa cal aprovar una llei orgànica.

El portaveu parlamentari d’Esquerra en matèria de Justícia, Miquel Àngel Estradé, ha afirmat que l’aprovació d’aquesta llei ‘és una demostració més de la voluntat inequívoca de l’actual Govern, de la societat catalana en el seu conjunt, d’exercir de forma exhausta i sense complexos ni reticències de cap mena, totes aquelles competències que ens atorga no només els textos legals, sinó també la convicció que tenim capacitat per autogovernar-nos plenament’. En aquest sentit, Estradé s’ha mostrat convençut ‘que la majoria d’operadors jurídics afectats’, referint-se a registradors i notaris, ‘volen que s’aprovi una llei d’aquestes característiques’.

Per aquest motiu, el diputat independentista ha afirmat que ‘la reforma de la Llei de 2005 serà útil, eficaç i, a més, donarà molta més seguretat jurídica als nostres operadors’.